He llegit algun cop que hi ha pors ancestrals, que els gens encara parlen dels perills i virtuds d'allò que ens espera allà fora. Em passa amb les serps, em fan por, m'espanten. No és fàstig, és por irracional. Malgrat aquesta por, quan en alguna ocasió he tingut l'oportunitat de tocar-ne una o agafar-la, ho he fet amb convicció. Reconec que son boniques i elegants, però no voldria pas trobar-me'n cap en alguna passejada al medi natural. Recordo el bot que vaig fer quan anava cap a l'escola i en vaig veure una d'arrambada a la paret. No gosava mirar enrere per evitar veure si es movia o si anava cap allà on jo era. Els infants haguessin estat contents si m'hagués presentat amb aquella bèstia.
Hi ha persones que també senten animadversió pels cucs de terra. No son molt agraciats, però fan una feina tan important, que guanyen els seus beneficis davant del fàstig que em puguin fer. Els tolero.
SSS...
Serpentina de bosc,
Ets prudent i agosarada.
Ràpida quan tens gana.
Pausada amb la feina acabada.
Emma Muriel
CUCS
Cucs de terra,
laberints subterranis.
Quan la terra és humida per la mullena,
el cuc la forada i la remena.
Quan el cuc xafardeja el jardí,
la terra mostra el seu camí.
Terra de cucs,
jardins fructífers.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada