Fa alguns dies vaig veure la primera oreneta de la temporada. Alguns dies després ja eren una colla que voleiaven a mitja tarda pel jardí i l'hort de casa. Entraven i sortien del cobert on cada any fan niu. Fa feliç pensar que han tornat a casa, allà on van néixer. Però de fa uns tres o quatre dies fins avui, la primavera ens recorda que l'hivern encara té coses a dir i les orenetes no deuen entendre massa què passa. No voleien, deuen estar en algun raconet arraulides esperant poder anar per feina. A veure si la bonança torna i amb ella la normalitat primaveral.
UNA ORENETA
Des de la finestra del menjador,
els ulls reposen mirant el cel,
la ment es banya en la calma,
és l’estona de la vida lenta.
Avui a mitja tarda,
ballaven els fils.
Per què ballaven?
Per una parada,
per una visita esperada,
la primera oreneta,
es gronxava
i descansava.
Emma Muriel
