Avui és un dia per obrir les gàbies. Els ocells han de poder volar lliurement cap on els plagui. Han de fer batre les ales per poder trobar un lloc plàcid per a viure en pau. Ningú té dret a contemplar la seva bellesa amb l'egoisme d'algú que se'n creu l'amo, només perquè un bon dia se'l va fer seu, tancat. Ell, cobard, al recloure'l, manté la por d'obrir-li la porta, perquè sap que no farà ni una volada enrere per a tornar entre reixes. L'ocell no vol l'amo, l'ocell no vol menjadores ràncies, ell s'espavila per no passar gana. Avui és un dia per odiar les gàbies.
L'OCELL ENGABIAT
Entre barrots refila
l’ocell engabiat.
I l’amo amb cru orgull
el mostra tot inflat.
Les ales li baten,
fa salts estroncats
per barres de ferro,
tallant llibertats.
Canta amb alegria,
futurs albirats,
que els anhels de vida
seran forts embats
Unes mans petites
li mostren forat,
l’ocell per fi canta,
vola amb llibertat.
Estols fan volada,
cap gàbia els combat.
Les ales els porten
al futur somiat.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada