PANELLETS

Malgrat el Halloween s'ha instal·lat definitivament per aquí, la Castanyada encara té els seus defensors, sobretot perquè és tradició i cal mantenir-la. Cada festa catalana té el seu dolç. La Castanyada i Tots Sants no seran menys. Els panellets encara tenen molt per dir.

                PANELLETS

            Pessics de massapà

            amb vestits estampats,

            a punt per a tastar

            molt ben arrenglerats.

            Els veig a la safata 

            en fila i ben posats,

            per on poso la grapa,

            pel mig o pels costats?

            N’agafo un de cirera,

            després un d’ametllat.

            N’agafo un de cada

            o és un disbarat?

            Per l’últim sempre em deixo,

            el guarnit de pinyons,

            ja que per més que creixo,

            s’enduu tots els galons.

                                  Emma Muriel

CASTANYADA ACALORADA

Fa alguns anys que la tardor ja no és tanta tardor i la festa de la Castanyada no l'acompanya el temps fred. Ara deixem refredar les castanyes, perquè quasi ens faria més profit un bon gelat. Anirem fent, amb el que ens anem trobant...

CASTANYADA

Castanyes torrades,

que escalfen les mans,

tan acalorades,

que no els calen guants.

El foc no fa festa,

no cal el caliu,

el sol s’encarrega

d’allargar l’estiu.

Farem Castanyada,

ben lleugers de roba,

calor i panellets

aquesta és la moda.

                              Emma Muriel

Castanyera pràctica

Aquests dies fa tardor. Hi ha anys que la Castanyada es passa amb màniga curta! Ve de gust passejar-se amb la companyia de la jaqueta, dels colors torrats que taquen carrers i places i de les olors que emanen de la parada de castanyes de torn. Els castanyers i castanyeres ja no son tan bucòlics, son més aviat pràctics i coneixen molt bé com han d'acomodar-se per aguantar a l'intempèrie una colla d'hores.

CASTANYERA

Quan he sortit d’escola,

ja he vist la castanyera

amb una camisa nova,

que li anava de primera.

I li he vist uns pantalons,

amb camals plens de butxaques,

per guardar-hi els calerons

de quan va buidant les saques.

La faldilla se la guarda

per quan surt a fer un passeig,

si té festa alguna tarda,

o quan marxa d’estiueig.

Als peus hi porta unes botes,

que van bé per treballar

i si mai fa quatre gotes,

l’impermeable té a mà.

Al carrer, la castanyera

sap triar el millor vestit,

per atendre la filera,

tant de dia, com de nit.

                                Emma Muriel

De castanyes i castanyades

La setmana vinent arribarà com cada any la Castanyada, que aquesta vegada s'haurà de reinventar o potser haurem de tirar unes dècades enrere i fer com els avis i besavis: celebrar-la en família, a casa, amb el foc a terra encès. Per sort, els castanyers no entenen de pandèmies humanes i han fet la seva feina durant tot l'any. Les castanyes ja són als cistells d'aquelles que la faldilla els fa campana...

DINS DEL PELLÓ

Has caigut de gran alçada, 

protegida amb el pelló. 

Eres dalt de la capçada 

i aviat seràs al sarró. 

Tancada dins la capseta, 

amb les punxes d’eriçó, 

ja se’t veu una miqueta, 

s’intueix la teva olor. 

El pelló mostra la teca, 

sobresurt el bru color 

i sobre una fulla seca 

lluu la teva brillantor. 

Castanya esperada, 

reina de tardor, 

et volem torrada, 

surt ja del pelló. 

                    Emma Muriel

LA CASTANYERA JA ÉS AQUÍ!

Aquests dies que la tardor sembla que ja es vulgui quedar per aquí, ve de gust trobar-te la paradeta dels castanyers muntada. És un identificador de la fresca i l'olor de les brases ens desperta el caliu dels focs que aviat vindrà de gust encendre. 

L'olor de castanyes torrades no canvia i malgrat no faci un temps fred tan rigorós com dècades enrere, comprar-ne una paperina de tant en tant t'alegra els records de quan a l'escola cantàvem el Marrameu.

JA ÉS A LLOC LA CASTANYERA

Al carrer principal s’hi ha posat la castanyera,

té una parada de fusta amb producte de primera: 

moniatos i castanyes cuits amb tota destresa,

el punt just de cocció és la seva saviesa.

Unes lletres lluminoses fan d’anunci i reclam,  

paperines enfilades guarneixen l’estand. 

La llenya, la té endreçada sota el bell mostrador

i el foc rep els clients que agraeixen l’escalfor. 

Tots els infants li pregunten on té el seu mocador 

i els diu que no en porta que ella sempre té calor. 

El que sí que mai no es deixa és el seu gris davantal, 

amb butxaques grosses per guardar qualsevol mal.

Al carrer principal la castanyera ens espera, 

per vendre els seus productes amb la mirada sincera. 

És la cara amable dins carrers sense ulls i freds 

que esperem cada tardor com quan érem petitets.

                                                           Emma Muriel