La setmana vinent arribarà com cada any la Castanyada, que aquesta vegada s'haurà de reinventar o potser haurem de tirar unes dècades enrere i fer com els avis i besavis: celebrar-la en família, a casa, amb el foc a terra encès. Per sort, els castanyers no entenen de pandèmies humanes i han fet la seva feina durant tot l'any. Les castanyes ja són als cistells d'aquelles que la faldilla els fa campana...
DINS DEL PELLÓ
Has caigut de gran alçada,
protegida amb el pelló.
Eres dalt de la capçada
i aviat seràs al sarró.
Tancada dins la capseta,
amb les punxes d’eriçó,
ja se’t veu una miqueta,
s’intueix la teva olor.
El pelló mostra la teca,
sobresurt el bru color
i sobre una fulla seca
lluu la teva brillantor.
Castanya esperada,
reina de tardor,
et volem torrada,
surt ja del pelló.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada