El desembre ja truca la porta i l'espero, l'espero com mai. Aquesta tardor és un desastre i convé fer net del tot d'una vegada. Té poques setmanes per acomiadar-se amb dignitat, però ho tenim magre. Sort que és la nineta dels meus ulls, la tardor...
DESEMBRE
L’hivern s’instal·la en silenci,
amb el repòs de qui no té pressa,
amb la pausa que li regala el paisatge,
que tant l’espera, que el rep amb ganes.
L’hivern atura el bullici,
amb la saviesa d’avi venerable,
amb el rigor que mana les passes
que són crues, però tan necessàries.
Emma Muriel
