AVUI ÉS MÉS ESTIU!

Cada dia 30 de juny em passa el mateix, sobretot de fa dos anys cap aquí. El fet d'acabar un curs és la manera que tinc de saber que el punt i a part et marca una parada llarga. Aquest any, però, tot és diferent, tot és estrany, tot és un despropòsit. La parada llarga ha començat abans d'hora.

Esperem tenir un estiu ple de paraules que ens el facin comparar el que ve, amb els estius que recordem. Passarem de llarg les mascaretes i les distàncies i prioritzarem les nostres coses de cada temps de calor.

                MOTS D’ESTIU

            Gelats, bicicletes,

            cabanes, maletes.

            Platja, tirants,

            ombra, gegants.

            Xancletes, mosquits,

            sortides, rostits.

            Ronya a les mans, 

            somnis d’infants.

                                 Emma Muriel

NIT DE REVETLLA

Avui és revetlla i quan vingui la nit ho serà més. Crec que portem a l'ànima la necessitat de celebrar el canvi. Som natura i seguim el camí que ens marca. Tot i que ens entossudim a creure'ns per sobre seu, ella se'n riu i sempre ens acaba demostrant que és qui mana.

El foc ens ajuda a veure-hi clar en la foscor, però també ens enlluerna. Envoltada d'aquest foc seductor, la nit de Sant Joan ens fa fer net o ens embriaga, segons en quin moment de la vida estem. És la força de les flames qui ens empeny. 

Avui les bruixes tenen feina, avui les encantades faran bugada tranquil·les, avui el poble somia.

QUE LA REVETLLA SE'NS ENCOMANI!

NIT DE SANT JOAN

Foguera encesa,

flames al vent,

crema la terra,

aplec de gent.

Bruixes amb feina,

lluna roent,

pluja d’espurnes,

el temps va lent.

Nit de llegenda,

màgia a la ment,

canvi de cicle,

clam renaixent.

Música en dansa,

cor amatent,

llum a l’albada,

brasa latent.

                          Emma Muriel

Photo by Jens Mahnke from Pexels

El rol del cargol

Venen dies de calor. En aquests dies no em toca més remei que fer com el cargol, amagar-me a la meva closca, tancar la persiana i esperar que un xàfec m'alegri una mica l'existència. Per sort, els mesos de calor també són mesos alegres, de calma, de vacances, de xerrades a l'ombra, de vespres profitosos i de família. Per tot això, la calor no pesa tant com per desitjar que no vingui. 

Temps de calor, dins la closca, però amb resignació.

        CARGOL    

        El cargol

        no vol

        que surti el sol.

        Al cargol

        li dol

        no anar a fer un vol.

        El cargol

        tot sol

        s’amaga a la col.

        El cargol

        quan plou

        segueix el seu rol.

                           Emma Muriel

Cuiners i xefs

Avui un poema dedicat als mestres dels fogons, a les cuineres i cuiners que ens alegren de tant en tant el paladar. Ve de gust asseure't a taula i pensar què vols menjar, sense invertir temps al mercat, ni a la cuina. Pots dedicar aquest temps a compartir taula i estona amb qui hagis escollit per passar un àpat distret, gaudint de bons plats eleborats amb criteri.

                        CUINER

                Sempre del tot impecable, 

                pulcre, també organitzat, 

                amb davantal de cotó 

                i barret estarrufat. 

                És el creador imparable, 

                precís, un pèl primmirat, 

                original, t’elabora 

                qualsevol mena de plat. 

                De la cuina, el responsable, 

                el primer d’anar al mercat. 

                Dels fogons, el director, 

                fins que la feina ha acabat. 

                                        Emma Muriel

La pilota s'enyora

La pilota de l'escola, que sempre està a punt per fer les delícies dels infants, aquests dies està sola i arraconada en sacs, caixes o prestatges amb una mica de pols. Tenim ganes d'esbarjos moguts veient pilotes rodar, botar i volar ben enlaire, però aquest curs no podrà ser.

Tan de bo el proper setembre pugui tornar amb més o menys tranquil·litat i que les estones de pati, de jocs o d'educació física puguin ser tant riques com ho eren abans de la pandèmia.

LA PILOTA

Sóc una bola

que va a l’escola,

tothom em vol

per a fer gol.

O bé passejo,

o m’avorreixo

si no fa sol,

i a mi això em dol.

Sóc la pilota,

sense cap pota,

surto a fer un vol

amb un xut sol.

Sempre distrec,

ben poc m’ajec,

quan faig futbol

o un altre rol.

Sóc un gran joc,

que costa poc.

Voldràs venir

a jugar amb mi?

                Emma Muriel