Venen dies de calor. En aquests dies no em toca més remei que fer com el cargol, amagar-me a la meva closca, tancar la persiana i esperar que un xàfec m'alegri una mica l'existència. Per sort, els mesos de calor també són mesos alegres, de calma, de vacances, de xerrades a l'ombra, de vespres profitosos i de família. Per tot això, la calor no pesa tant com per desitjar que no vingui.
Temps de calor, dins la closca, però amb resignació.
CARGOL
El cargol
no vol
que surti el sol.
Al cargol
li dol
no anar a fer un vol.
El cargol
tot sol
s’amaga a la col.
El cargol
quan plou
segueix el seu rol.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada