FA FRED

S'acaba l'any i, com toca, fa fred. L'hivern va acompanyat de silenci, és el trànsit entre períodes, és portador de canvis. Va bé que faci fred, d'aquesta manera tot el que ha de venir va lent, com el desglaç.

FRED

Tinc fred a les galtes,

el nas de maduixa,

la boca fumeja

l’hivern que no afluixa.

Sort del meu abric

que em fa de manteta

i de gorra i guants

de llana flonjeta.

Després del passeig

em refaig a casa,

al costat del foc

o amb la seva brasa.

Des de la finestra,

em miro el carrer,

el fred el repinta

i jo a bon recer.

                                Emma Muriel

LENT HIVERN

Com li costa! L'hivern va arribant més benèvol que de costum. Ell va arribant amb parsimònia com si no volgués regnar del tot. Un hivern que no fa hivern és el preludi d'una nova època que inquieta o és un període de treva perquè quan torni el seu caràcter fort i sec sigui el més benvingut. Sigui com sigui, que l'hivern ens ensenyi tot el que sap, que l'entorn vol fer el descans que li toca.

ÉS HIVERN

Amb passes fermes, fred,

l’hivern demana entrada,

revela el secret del silenci,

mou la quietud de la son.

Camina amb pausa,

desperta el descans,

crema amb el gel,

viu com la mort.

A cada passa blanca

l’hivern s’instal·la,

fa lent el batec

i adorm la bonança.

                        Emma Muriel

TOTS ABRIGATS

M'agrada l'hivern, no m'hi quedaria, però m'agrada i em convé. Tinc el record d'infància de carrers glaçats i finestres entelades, del foc de la cuina de l'àvia encès i dels abrics de botons com caramels. Tinc el record del que en dèiem leotardos i dels vestits de vellut i dels guants de colors. El fred passa, però les capes de roba et fan barrera i només li queden les galtes i el nas per acariciar. Tinc el record de "l'abriga´t que fa fred" que em deia la mare i que dic encara als meus fills. Encara que sembli una advertència és mostra de cura i protecció. Només per això ja val la pena que el fred regni, és una manera més de fer entendre que estimem i protegim.

            MASSA ABRIC

            La mare m’abriga,

            diu que avui fa fred.

            Però jo no el noto,

            vaig com un coet.

            No vull la bufanda,

            la llana em fa nosa,

            les capes de ceba

            em deixen reclosa.

            Coses que em serveixen:

            les botes folrades,

            els mitjons gruixuts

            i les abraçades.

                                Emma Muriel

FINAL D'ESTIU

L'agost ja és història. El mes de setembre ens pren l'estiu i ens porta temps de canvis. Tan de bo sigui un setembre benèvol i ens prengui la calor intensa tan aviat com pugui. 

LA CUA DE L’ESTIU

Encara fa calor,

el sol és el que mana,

la vida lenta diu

que l’estiu s’acomiada.

Ell marxa despistat,

ja tanca la persiana,

deixant-nos de regal

la seva calorada.

Estiu fes mitja volta,

recull tot el que és teu,

treu al sol la corona

i així et podrem dir adéu.

                      Emma Muriel

GOTA DE PLUJA

El juliol ha començat generós. El regal de la pluja de tarda d'avui, convida a respirar una mica. Les gotes fan net l'entorn i m'ajuden a tenir un respir a la calor habitual d'estiu. Tan de bo passessin núvols grassos amb ganes de perdre pes cada setmana.

GOTA DE PLUJA

Tip top, 

la gota riu,

sonora 

pica la terra.

Tip top,

espera el joc,

alegre

de la mullena.

Tip tot,

tenyeix el sòl,

pintora,

art que alimenta.

                  Emma Muriel

SOL TROBAT

Estem tan acostumats a veure el sol, que quan estem alguns dies sense notar la seva escalfor sembla que no pugui ser. 

SOL SOLET

Sol solet, com t’enyorava!

Has descobert aquests dies

el joc de fet i amagar?

En saps, ningú no et trobava.

Dalt dels núvols ben tapat,

fent d’esquivador d’espies,

no et veia ni el campanar.

De jugar, ja has acabat?

O eren núvols trapelles,

que tu, a poc a poc, fonies, 

els que et volien minvar,

per ser reis de poesies?

Siguis tu o siguin núvols,

els que hagueu seguit el joc,

sort en tinc que ja ets a casa!

Que t’havia vist ben poc.

                             Emma Muriel

Gotes de pluja enyorades

Es veu que amb les quatre gotes d'ahir ja ens hem de quedar contents. Fa dies que no cau un bon ram d'aigua i es nota. La pluja neteja camps i ànimes, fa massa dies que estem bruts i secs.

GOTES DE PLUJA

On sou gotes de pluja?

Que no voleu venir.

El mar us té ben preses,

fent ones de coixí.

Aquí sou enyorades

pel bosc de romaní,

pels camps, fins per les pedres,

per l’hort del meu padrí.

Que el mar us deixi lliures,

deixeu ja de dormir,

que feu tornar pastetes

la terra del camí.

Si els núvols us passegen,

feu-los passar per aquí,

feu una paradeta,

pels paraigües obrir.

                              Emma Muriel

El sol despertador

Quan fa fred, la humitat de la nit, la rosada o la boira transformen el paisatge, sobretot de bon matí. Per aquí no dura gaire la manta de gel o de glaç, però el vestit que posa a les herbes i fulles és bonic i delicat. 

        GELADA MATINERA

        Camino de matí

        i el camp encara dorm,

        tapat amb una manta

        que de tan freda espanta.

        El sol que tot ho sap,

        diu: hora de llevar-se,

        desperta cada planta,

        com ocellet que canta.

        Guardada la flassada,

        s’acaba la glaçada

        i el sol llu satisfet

        perquè el camp ha refet.

                               Emma Muriel

EL FRED VA FENT CAMÍ

El novembre s'acomiada un cop més i ens va recordant que el fred serà el protagonista les properes setmanes de l'any que acaba i del que començarà. Els que ens agrada el fred estem contents, però ben abrigats, perquè ens agrada el fred, però no passar-ne.

FRED D’HIVERN

Tinc el fred a les galtes,

a les puntes dels dits,

les orelles em cremen

quan surto amb els amics.

Jo que porto bufanda,

el millor dels abrics

i una gorra del llana

de colors ben bonics.

El fred busca forats,

escletxes, recosits,

vol fer-me pessigolles,

moixaines i pessics.

Per sort vaig abrigada,

amb capes i afegits,

així puc passejar-me

sense peus fredolics.

                      Emma Muriel

Dia plujós

Aquesta primavera ens està regalant dies de paraigües. La pluja tan necessària fa acte de presència i ajuda a la natura a despertar amb més força. Els dies que es lleven plovent i van a dormir ben xops són benvinguts encara que per moltes persones siguin dies lletjos i incòmodes.

                

                PLOU EL DIA

                Gotes matineres 

                sonen somriures,  

                salten fent festa, 

                volen alegries.

                Llàgrimes volgudes, 

                per alguns tristes, 

                van xopant de vida, 

                renten les vistes. 

                Passen les hores 

                el temps no canvia, 

                la pluja canta 

                durant tot el dia. 

                                   Emma Muriel

Núvol viatger

Badar m'agrada. No se per què als infants els hem dit sovint "no badis", quan els hem vist observar absorts ves a saber quina cosa. Està clar que no val a badar en determinades situacions, però el badar d'aturar-te i gaudir d'allò que la vista et permet és curatiu, saludable i necessari per ser concients que, aquí on vivim, tot el que passa val la pena veure-ho passar amb detall. Per això, sovint miro el cel, perquè els núvols sempre tenen coses per explicar-me.

    NÚVOL

    Passejant de cel

    que em visites,

    pintant la tarda,    

    tenyint les vistes.

    Si et pogués tocar,

    com series?

    A punt de neu?

    Com un coixí,

    on reposa el cap

    quan vols dormir?

    Si et pogués tocar,

    et deixaries?

    Seria avió,

    per jugar amb tu,

    fer-te pessigolles

    com no ho fa ningú. 

    Passejant de cel,

    va, ves fent via!

    Que altres com tu

    volen tenyir el dia.

                Emma Muriel

Vent inoportú

El vent i jo no som amics. El tolero en aquells dies de calor d'estiu, quan bufa lleument al vespre. Habitualment el trobo pesat i m'acostuma a portar mal de cap i poques ganes d'estar-me al carrer. Entenc que fa la seva feina i, fins a cert punt, deu ser necessari, però que es passegi una estona i marxi tal com ha vingut. Quan tot es calma, sembla que tot es torni a posar a lloc.

ESBUTLLAT

Destorb a tota hora, 

amo del carrer, 

sonador de danses 

sense balladors. 

Pur xiulet macabra. 

 

Visita inoportuna, 

força bruta invisible, 

ras corredor valent. 

Mou estabilitats, 

portador de paquets 

no volguts, ni comprats.

Ingrat insolent, 

fuig, maleït vent. 

                Emma Muriel

El fred no vol marxar

Aquests dies ja s'olora la primavera, però el fred no vol marxar. L'hivern encara té coses per explicar i nosaltres les escoltem, no ens toca d'altra. L'únic contratemps en tot això és la gelada, que fa trontollar el cicle dels fruiters que ja han florit. I quin goig! 

Quan l'hivern estigui convençut de la seva partida, tindrem uns dies de calma. Per part meva, duraran poc, perquè la calor intensa no m'agrada. Llavors, trobaré a faltar la manta.

    MARXA L’HIVERN
    Adéu hivern, adéu vent fred,
    pren les gelades i el silenci.
    Carrega el blanc, deixa-ho tot net.

                                                                            

    T’enyoraré, voldré l’abric,
    quan el sol cremi el camp i el poble
    preguntaré: per què has fugit?

    T’espero hivern, vine quan toqui,
    la tardor t’obrirà la porta,
    que cap contratemps no ho trastoqui.

    Tornaràs hivern, calmant l’entorn,
    portaràs la dormida sana, 
    la volta al sol durà el teu torn.
                                        Emma Muriel

Encara hi ha neu...

Dilluns arriba la primavera astronòmica, la natura que ens cuida mica en mica anirà deixondint. L'hivern cueja i ves a saber què ens té guardat. Els dies de bonança li son còmplices i espera poder fer-se sentir en el moment que menys ens esperarem. Vindrà neu? Tot pot ser...

                    HA NEVAT

            La prada destenyida,

            pel sol fa de mirall,

            els raigs l’acaricien,

            desfent cada cristall.

                                                                    

            El fred no vol que marxi

            el blanc que ho omple tot,

            és escut de migdia,

            guardià de cada glop.

            El sol, que te paciència,

            va fent el seu treball,

            la neu amb eficiència

            va lenta rec avall.

            La prada presumida

            ja vol canviar el vestit,

            la manta feta a mida

            llueix només de nit.

                            Emma Muriel

Pluja persistent

Hem passat un cap de setmana d'hivern mogut. Ha nevat a moltes cotes, però per aquí va ploure i ploure i ploure. La poca enfarinada de la nit va quedar desfeta en poca estona. L'aigua gèlida caient del cel va mullar l'entorn que segur ho va agrair. La pluja calmada sempre benvinguda, sigui en temps de fred o de calor.

SONA LA PLUJA

Tip top,

la pluja canta.

Tip top,

la pluja riu.

Tip top,

res no l’espanta.

Tip top,

fa la viu viu.

Tip top,

ve la mullena.

Tip tot,

tot queda xop.

Tip top,

l’olla ben plena.

Tip top,

no hi cap ni un glop.

Tip top,

la pluja salta.

Tip top,

no vol marxar.

Tip top,

només li falta,

tip top,

saber on anar.

                Emma Muriel

PASSA UNA TEMPESTA

Avui m'aniria bé una remulladeta i a l'hort i al jardí també. Una tempesta d'aquelles d'estiu que ve de cop i volta i passa ben de pressa, però amb la feina feta. 

        HI HA TEMPESTA

        He enxampat un llamp,

        he sentit el tro,

        he vist com mil gotes

        queien fent-se fang.

        He olorat la mullena,

        he trepitjat un toll,

        he vist com la pluja

        el dia remena.

        He perseguit la tempesta,

        he descobert que té tard,

        he vist com marxa corrents

        per esguerrar alguna festa.

                                     Emma Muriel                                                                                                                                                                 Photo by Johannes Plenio from Pexels

Pasqua remullada, pluja benaurada.

En circumstàncies normals, avui Dilluns de Pasqua, que plogués esguerrava una mica els plans. Cada any aquesta jornada convida les famílies o grups d'amics a passar un dia la muntanya, a un aplec o a la font de torn. Anem a menjar la mona, però avui ens la menjarem sota l'ampara de les teules i, en la majoria de casos, en la intimitat del nucli familiar bàsic. Aquests temps que corren, les festes de guardar són una continuïtat de la resta de les jornades de la setmana, ja veurem fins quan. El text d'avui es podria recitar un Dilluns de Pasqua dels normals, amb núvols amenaçadors per la finestra.

DIA RÚFOL 

És fosc,

el cel pesa.

Fa vent,

quina nosa.

Però si aquesta nosa,

s’endú la grisor,

ja no farà nosa,

serà un benefactor.

                                  Emma Muriel

Photo by Simon Matzinger from Pexels

Vent, quina mandra!

Avui les branques reposen, ahir van tenir un dia mogut. Quan no tinc més remei que anar amunt i avall pel carrer els dies de ventada, és com si em posés dins d'una mena de scape room on, per superar el repte, has d'arribar a lloc sense que cap branca, test, ni embalum indeterminat et vagi parar a la testa. Quina tensió que em genera! Certament, a mi el vent m'esbutlla la vida.

Photo by Natalie from Pexels

EL VENT

Jo no sé el seu camí,

d’on ve, ni per on passa

i encara que ho voldria,

no el podria pas seguir.

Sovint el veus venir,

de vegades corre massa,

però encara que ell voldria,

no em farà moure d’aquí.

                         Emma Muriel

Salts a bassals

Portem uns dies de calma, però d’una calma que cansa, perquè és una calma massa còmode amb una temperatura que no toca. És un hivern poc hivern. Quan fa un parell de setmanes teníem la llevantada sobre els nostres caps, fins i tot van fer acte de presència llamps i trons que anaven de bracet amb els cops de vent que tot ho removien. Quins dies més complicats... Però la quietud va arribar, el sol es va deixar veure, però no el suficient per assecar els tolls, bassals i pèlags... Així doncs, ben equipats vam fer un bon mullader!

BASSALS

Camí de l’escola,

avui ja fa sol,

però a la mullena

marxar prou li dol.

Els dies de pluja,

resten als carrers,

mirallets que esquitxen

a nens riallers.

Xip, xap amb les botes,

de tots els colors,

els bassals es buiden

de bots i rebots.

                            Emma Muriel

Photo by Matthias Zomer from Pexels

Flocs de neu, gel dibuixat

Ple hivern. Per la televisió, imatges de gebrades que transformen el paisatge. Les branques aguanten la capa de gel que sembla voler escapar-se de la seva trampa de fusta, però no pot. L'aigua en moviment ha d'esperar les hores de sol esporuguit, perquè ha quedat parada del fred que fa.

I més amunt, neva que neva, l'aigua voleia, cau suaument i lenta. Cada floc és únic, disseny exclusiu que no es deixa veure clarament. Els ulls només veuen la meravella de la caiguda silenciosa de la neu, que no és poc!

FLOCS DE NEU

Tots ells s’assemblen,

cap és igual.

Joies de vidre

com fa la sal.

Els seus dissenys

són obres d’art.

Floquets de neu,

un món a part.

Massa petits

per ser mirats.

Voldria veure’ls 

sempre augmentats.

                     Emma Muriel