Com li costa! L'hivern va arribant més benèvol que de costum. Ell va arribant amb parsimònia com si no volgués regnar del tot. Un hivern que no fa hivern és el preludi d'una nova època que inquieta o és un període de treva perquè quan torni el seu caràcter fort i sec sigui el més benvingut. Sigui com sigui, que l'hivern ens ensenyi tot el que sap, que l'entorn vol fer el descans que li toca.
ÉS HIVERN
Amb passes fermes, fred,
l’hivern demana entrada,
revela el secret del silenci,
mou la quietud de la son.
Camina amb pausa,
desperta el descans,
crema amb el gel,
viu com la mort.
A cada passa blanca
l’hivern s’instal·la,
fa lent el batec
i adorm la bonança.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada