Mmm... Patates fregides!

Com pot ser que un menjar tan simple com un plat de patates fregides, sigui tan apreciat i volgut per molta gent. A més, es poden fer de tantes maneres, de tantes formes i poden acompanyar tants plats o poden ser acompanyades de tantes salses, que fàcilment les trobes a qualsevol racó de món.

LES PATATES FREGIDES

Son les meves preferides, 

les patates fregides 

amb oli o bé torrades 

fetes a daus o allargades. 

Acompanyen qualsevol plat 

el senzill o l’elaborat 

unes s’inflen com un bunyol, 

aquestes no són qualsevol. 

N’hi ha que semblen tallerines 

de tan llargues i primes, 

hi ha les toves de dins, 

altres omplen plats divins. 

Alguns les hi diuen rosses 

o les xips, que son en bosses. 

Sucades amb bona salsa,

tenen un gust que trasbalsa. 

Son les meves preferides, 

les patates fregides. 

Plaer fet aliment 

per tanta colla de gent. 

                      Emma Muriel

És primavera!

Quins dies més bonics! La primavera vesteix el paisatge de la millor manera. Els colors inunden els camps i la temperatura acompanya a fer passeigs de tarda. El sol encara es comporta i ens escalfa en la justa mesura, sense imposar les seves regles.

PRIMAVERA

Esclat de flors 

per tots els marges

fent passarel·les

de grans dissenys.

Els estampats

que tot tenyeixen,

pètals de seda,

models del vent,

reben les vistes

dels que els gaudeixen:

petits alats

i tanta gent.

Esclat de flors

vestits de marges,

mar de tessel·les,

tint de terrenys.

                Emma Muriel

Abelles de la mel

Aquests dies de primavera fa goig veure els marges plens de flors i d'abelles feineres que les festegen. La feinada que fan! Mai no serem prou respectuosos amb les abelles i la resta de pol·linitzadors, sense ells ens faltaria bona part de la vida. Elles van fent, tenen una missió clara dins de la seva comunitat i no defalleixen. El món i la vida de les abelles és fascinant.

            ABELLA

            No ets ben bé tan groga,

            vesteixes marró,

            ets la més feinera

            no fas pas cap por.

            Tu vas a la teva,

            busques els colors

            que tan t’alimenten,

            que ens omplen d’olors.

            Vas ben carregada,

            a potes i abdomen,

            ben arrebossada

            del més daurat pol·len.

            El teu vol inquiet,

            preuat, val d’ajuda:

            amb el camí fet,

            cultives natura.

                               Emma Muriel