dilluns, 30 de maig del 2022

Mmm... Patates fregides!

Com pot ser que un menjar tan simple com un plat de patates fregides, sigui tan apreciat i volgut per molta gent. A més, es poden fer de tantes maneres, de tantes formes i poden acompanyar tants plats o poden ser acompanyades de tantes salses, que fàcilment les trobes a qualsevol racó de món.

LES PATATES FREGIDES
Son les meves preferides, 
les patates fregides 
amb oli o bé torrades 
fetes a daus o allargades. 

Acompanyen qualsevol plat 
el senzill o l’elaborat 
unes s’inflen com un bunyol, 
aquestes no són qualsevol. 

N’hi ha que semblen tallerines 
de tan llargues i primes, 
hi ha les toves de dins, 
altres omplen plats divins. 

Alguns les hi diuen rosses 
o les xips, que son en bosses. 
Sucades amb bona salsa,
tenen un gust que trasbalsa. 

Son les meves preferides, 
les patates fregides. 
Plaer fet aliment 
per tanta colla de gent. 
                      Emma Muriel

divendres, 13 de maig del 2022

És primavera!

Quins dies més bonics! La primavera vesteix el paisatge de la millor manera. Els colors inunden els camps i la temperatura acompanya a fer passeigs de tarda. El sol encara es comporta i ens escalfa en la justa mesura, sense imposar les seves regles.

PRIMAVERA
Esclat de flors 
per tots els marges
fent passarel·les
de grans dissenys.

Els estampats
que tot tenyeixen,
pètals de seda,
models del vent,

reben les vistes
dels que els gaudeixen:
petits alats
i tanta gent.

Esclat de flors
vestits de marges,
mar de tessel·les,
tint de terrenys.
                Emma Muriel

dissabte, 7 de maig del 2022

Abelles de la mel

Aquests dies de primavera fa goig veure els marges plens de flors i d'abelles feineres que les festegen. La feinada que fan! Mai no serem prou respectuosos amb les abelles i la resta de pol·linitzadors, sense ells ens faltaria bona part de la vida. Elles van fent, tenen una missió clara dins de la seva comunitat i no defalleixen. El món i la vida de les abelles és fascinant.

            ABELLA
            No ets ben bé tan groga,
            vesteixes marró,
            ets la més feinera
            no fas pas cap por.

            Tu vas a la teva,
            busques els colors
            que tan t’alimenten,
            que ens omplen d’olors.

            Vas ben carregada,
            a potes i abdomen,
            ben arrebossada
            del més daurat pol·len.

            El teu vol inquiet,
            preuat, val d’ajuda:
            amb el camí fet,
            cultives natura.
                               Emma Muriel