Curs acabat

Finals de juny, a l'escola hi ha acabaments, tancaments, emocions i, sobretot, ganes d'estiu. La parada de l'estiu convida a fer i a no fer, et porta canvis i moments per créixer. Els infants i joves tenen temps per viure sense rellotge. L'estiu és patrimoni de l'educació, és l'escola de l'aventura, de l'autonomia, de la descoberta. L'estiu fa olor de vida i l'escola se'l mira de reüll perquè vol aprendre'n. Pas a pas.

FINAL DE CURS

El curs s’acaba, el dia somriu,

llapis, pinzells tindran parada,

alumnes que volen del niu

faran molt més el que els agrada.

Jugar a la plaça, fer piscines,

berenar síndria, granissats,

sacsejar totes les rutines

i anar a la platja a fer forats.

Uns gaudiran de grans viatges,

per altres el càmping és seu,

coneixeran grans personatges,

faran una escapada breu.

Alguns matins cap al casal,

també dinar amb cosins i avis,

seure molts vespres al portal

i fer a tothora piscolabis.

I si els infants volen escriure

i dibuixar i cantar o fer invents,

tots podran fer-ho, que això és viure:

crear lliure quan millor et sents.

                                Emma Muriel

Mata d'espígol

Fa dies que la primavera s'ha establert. Ara, fins i tot, fent competència a l'estiu. La calor es deixa veure, massa pel meu gust. Al terrat, la meva mata d'espígol s'ha decidit a florir. Li ha costat, però a hores d'ara quan fa ventet, la seva olor omple l'estona de lectura, de descans o de xerrada. La mata vesteix la jardinera més gran i no deixa lloc per cap altra planta, vol ser protagonista.

L’espígol

La primera florida 

llueix i balla 

i escampa a l’aire 

la seva arribada. 

El terrat riu, 

feliç i amable, 

estampat tasta 

l’olor estimada. 

La manta regna, 

tapís d’aromes, 

que m’acompanya 

deixant petjada. 

                    Emma Muriel

Feiners sense potes: serps i cucs

He llegit algun cop que hi ha pors ancestrals, que els gens encara parlen dels perills i virtuds d'allò que ens espera allà fora. Em passa amb les serps, em fan por, m'espanten. No és fàstig, és por irracional. Malgrat aquesta por, quan en alguna ocasió he tingut l'oportunitat de tocar-ne una o agafar-la, ho he fet amb convicció. Reconec que son boniques i elegants, però no voldria pas trobar-me'n cap en alguna passejada al medi natural. Recordo el bot que vaig fer quan anava cap a l'escola i en vaig veure una d'arrambada a la paret. No gosava mirar enrere per evitar veure si es movia o si anava cap allà on jo era. Els infants haguessin estat contents si m'hagués presentat amb aquella bèstia. 

Hi ha persones que també senten animadversió pels cucs de terra. No son molt agraciats, però fan una feina tan important, que guanyen els seus beneficis davant del fàstig que em puguin fer. Els tolero.

                        SSS... 

                        Serpentina de bosc,

                        Ets prudent i agosarada.

                        Ràpida quan tens gana.

                        Pausada amb la feina acabada.

                                                    Emma Muriel

CUCS

Cucs de terra,

laberints subterranis.

Quan la terra és humida per la mullena,

el cuc la forada i la remena.

Quan el cuc xafardeja el jardí,

la terra mostra el seu camí.

Terra de cucs,

jardins fructífers.

                        Emma Muriel

Temps de cireres

Anar a collir cireres és un regal, sobretot quan l'avi et deixa enfilar al cirerer i vas omplint el cistell i la boca a la vegada. Quin arbre més bonic, el cirerer! A més, els fruits que ens regala son gustosos i adictius. Les cireres sempre venen de gust.

    CIRERES

    Un parell d’arracades,

    farcides de dolçor,

    pintades de vermell

    i banyades d’olor.

    Atent me les regala,

    guarnit el cirerer,

    enfilada a les branques

    per collir el ram primer.

    El meu cistell de vímet

    no s’acaba d’omplir,

    en van més a la boca,

    és el que té collir.

    Un parell d’arracades,

    boniques perquè sí,

    joies bones i sanes

    vestides amb setí.

                        Emma Muriel