TARDES D'HIVERN

L'hivern, el representen el fred, la neu, les gelades, la roba d'abric, el foc a terra, però també la foscor que aviat es passeja arreu. Les tardes de foscor freda adelanten l'ambient nocturn, però encara les marca el rellotge, que diu que la jornada encara té temps per anar fent.

 
FOSCOR D’HIVERN
El carrer és fred, tarda adormida, 

acluca els ulls, li ve la son. 
Udola el vent, tothom s’abriga,  
el sol es pon, el dia ja dorm. 

El cel tenyeix, la nit respira, 
la lluna ho veu i ella respon. 
Foscor present, que no l’espia, 
vol que m’ajudi a creuar el pont. 

Poble despert, ell no es resigna, 
anar a cegues, no correspon, 
hi ha moviment, és la consigna, 
no es pas l’estona de fer non-non. 
                        Emma Muriel

Pluja persistent

Hem passat un cap de setmana d'hivern mogut. Ha nevat a moltes cotes, però per aquí va ploure i ploure i ploure. La poca enfarinada de la nit va quedar desfeta en poca estona. L'aigua gèlida caient del cel va mullar l'entorn que segur ho va agrair. La pluja calmada sempre benvinguda, sigui en temps de fred o de calor.

SONA LA PLUJA

Tip top,

la pluja canta.

Tip top,

la pluja riu.

Tip top,

res no l’espanta.

Tip top,

fa la viu viu.

Tip top,

ve la mullena.

Tip tot,

tot queda xop.

Tip top,

l’olla ben plena.

Tip top,

no hi cap ni un glop.

Tip top,

la pluja salta.

Tip top,

no vol marxar.

Tip top,

només li falta,

tip top,

saber on anar.

                Emma Muriel

Reis passats, festes acabades...

Els Reis d'Orient han passat per les cases de molts nens i nenes que els havien fet arribar cartes plenes d'il·lusions a través dels seus patges o a les bústies reials. El matí de Reis és un garbuig d'emoció i espectatives que no sempre s'acaben complint. És bonic veure les cares de sorpresa i alegria dels menuts de casa. Tan de bo, tots els matins de totes les cases fossin iguals... Hi ha famílies que fan mans i mànigues per fer arribar les cartes fins a l'Orient, però moltes d'elles es perden. Per sort, en alguns casos, hi ha grans persones que les troben, les llegeixen i fan d'ajudants dels Tres Reis. A les cases humils, la màgia ha de ser encara més gran, els paquets potser arriben a deshora, però arriben per omplir de somriures sincers i agraïts. Tots els infants que esperen la visita dels Reis, tenen dret a gaudir de la seva generositat.

Avui, el poema d'aquesta entrada té una versió per a infants i l'acompanya una versió llarga per aquells qui esperem que tothom pugui gaudir de la màgia dels Reis de l'Orient.

HAN PASSAT ELS REIS I

Nit freda, carrers buits,

finestres entelades,

dins del llit, arraulits,

teulades congelades. 

Mantes i coixins còmplices,

mirades de reüll,

la màgia les adorm,

que no siguin escull. 

Amb els sons prou profunds,

d’una silent ventada,

amb pols d’iris i estels,

s’obre la balconada. 

Es buiden els sacs,

de paquets bonics

que deixen els Mags,

pels infants adormits.

                    Emma Muriel

HAN PASSAT ELS REIS II

Nit freda, carrers buits,

finestres entelades,

dins del llit, arraulits,

teulades congelades. 

Mantes i coixins còmplices,

mirades de reüll,

la màgia les adorm,

que no siguin escull. 

Amb els sons prou profunds,

d’una silent ventada,

amb pols d’iris i estels,

s’obre la balconada. 

Es buiden els sacs,

de paquets bonics

que deixen els Mags,

si els nens són prou rics.  

La màgia es desgasta,

no n’hi ha per tothom,

el dia despunta

s’acaba la son. 

On ella no arriba,

sempre hi ha una mà

que ajuda els Tres Reis

arreu adorar.

És la nit d’anhels, 

de somnis d’infància,

que amb la fredor ens mostra,

com cada any, distància:

la màgia existeix

als rius d’abundància.

                    Emma Muriel