L'hivern, el representen el fred, la neu, les gelades, la roba d'abric, el foc a terra, però també la foscor que aviat es passeja arreu. Les tardes de foscor freda adelanten l'ambient nocturn, però encara les marca el rellotge, que diu que la jornada encara té temps per anar fent.
FOSCOR D’HIVERN
El carrer és fred, tarda adormida, 
acluca els ulls, li ve la son.
Udola el vent, tothom s’abriga,
el sol es pon, el dia ja dorm.
El cel tenyeix, la nit respira,
la lluna ho veu i ella respon.
Foscor present, que no l’espia,
vol que m’ajudi a creuar el pont.
Poble despert, ell no es resigna,
anar a cegues, no correspon,
hi ha moviment, és la consigna,
no es pas l’estona de fer non-non.
Emma Muriel
FOSCOR D’HIVERN
El carrer és fred, tarda adormida,
Udola el vent, tothom s’abriga,
el sol es pon, el dia ja dorm.
El cel tenyeix, la nit respira,
la lluna ho veu i ella respon.
Foscor present, que no l’espia,
vol que m’ajudi a creuar el pont.
anar a cegues, no correspon,
hi ha moviment, és la consigna,
no es pas l’estona de fer non-non.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada