Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Reis d'Orient. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Reis d'Orient. Mostrar tots els missatges

dissabte, 9 de novembre del 2024

NIT DE REIS

La nit de Reis acostuma a ser una nit llarga, plena de nervis i neguit per saber què passarà l'endemà. Però malgrat la il·lusió la sons sempre acaba fent la seva feina i el cap al coixí facilita la calma que cal als Reis d'Orient. Però, què passa quan l'insomni truca la porta?

        JA ÉS DE DIA?
        Ja soc al llitet,
        s'hi està calentó,
        ben acotxadet
        em miro el balcó.                                        

        Els reis tenen feina,
        ja poden venir,
        la meva soneta,
        aviat serà aquí.

        Fa hores que dormo,
        el sol vol sortir.
        Els Reis han passat?
        Ja no puc dormir.

        Els pares em diuen    
        encara és de nit.
        Si vols que els Reis passin,
        torna-te'n al llit!

        El sol ja despunta,
        la lluna se'n va,
        els Reis són molt lluny.
        Per fi em puc llevar!
                            Emma Muriel

dissabte, 3 de desembre del 2022

NIT DE REIS

Desembre recent començat i es pot dir que ja és Nadal. Crec que l'esperit consumista nadalenc ha vingut per quedar-se més dies que de costum. És un joc perillós, ja que a mi, que m'agrada el Nadal, les llums i la calidesa freda de la festa, em comença a emfafar això que el Nadal duri més del que ha de durar. L'advent ha deixat de ser la vetlla pel que ha de venir, per ser l'aliment d'empreses, comerços i fires que tots porten al mateix lloc: l'engreix d'uns i l'aprimament, en aquest cas de la butxaca, d'altres. Tot sigui per tenir uns dies per exterioritzar la nostra part de vida feliç. Per sort, els Reis de l'Orient, no s'han avançat...

NIT DE REIS
Els Reis ja treballen,
per fi és negra nit.
La lluna els ajuda,
no es sent cap brogit.

Balcons i finestres
esperen pacients.
Són portes obertes,
només per un temps.

A casa els esperen
infants adormits,
acotxats amb mantes,
calmen els neguits.

Amb la feina feta,
els Reis ben contents,
deixen que el sol surti
i marxen prudents.

Els nens i les nenes
s’aixequen aviat,
amb son i pijama
criden: ja han passat!
                       Emma Muriel

dijous, 7 de gener del 2021

Reis passats, festes acabades...

Els Reis d'Orient han passat per les cases de molts nens i nenes que els havien fet arribar cartes plenes d'il·lusions a través dels seus patges o a les bústies reials. El matí de Reis és un garbuig d'emoció i espectatives que no sempre s'acaben complint. És bonic veure les cares de sorpresa i alegria dels menuts de casa. Tan de bo, tots els matins de totes les cases fossin iguals... Hi ha famílies que fan mans i mànigues per fer arribar les cartes fins a l'Orient, però moltes d'elles es perden. Per sort, en alguns casos, hi ha grans persones que les troben, les llegeixen i fan d'ajudants dels Tres Reis. A les cases humils, la màgia ha de ser encara més gran, els paquets potser arriben a deshora, però arriben per omplir de somriures sincers i agraïts. Tots els infants que esperen la visita dels Reis, tenen dret a gaudir de la seva generositat.

Avui, el poema d'aquesta entrada té una versió per a infants i l'acompanya una versió llarga per aquells qui esperem que tothom pugui gaudir de la màgia dels Reis de l'Orient.

HAN PASSAT ELS REIS I
Nit freda, carrers buits,
finestres entelades,
dins del llit, arraulits,
teulades congelades. 

Mantes i coixins còmplices,
mirades de reüll,
la màgia les adorm,
que no siguin escull. 

Amb els sons prou profunds,
d’una silent ventada,
amb pols d’iris i estels,
s’obre la balconada. 

Es buiden els sacs,
de paquets bonics
que deixen els Mags,
pels infants adormits.
                    Emma Muriel


HAN PASSAT ELS REIS II
Nit freda, carrers buits,
finestres entelades,
dins del llit, arraulits,
teulades congelades. 

Mantes i coixins còmplices,
mirades de reüll,
la màgia les adorm,
que no siguin escull. 

Amb els sons prou profunds,
d’una silent ventada,
amb pols d’iris i estels,
s’obre la balconada. 

Es buiden els sacs,
de paquets bonics
que deixen els Mags,
si els nens són prou rics.  

La màgia es desgasta,
no n’hi ha per tothom,
el dia despunta
s’acaba la son. 

On ella no arriba,
sempre hi ha una mà
que ajuda els Tres Reis
arreu adorar.

És la nit d’anhels, 
de somnis d’infància,
que amb la fredor ens mostra,
com cada any, distància:
la màgia existeix
als rius d’abundància.
                    Emma Muriel

dimarts, 18 de desembre del 2018

Reis de poques paraules

Avui, uns Reis d'Orient fàcils de dir. Calen poques paraules per parlar d'uns personatges tan famosos i estimats. Qui no coneix els Tres Reis?



diumenge, 16 de desembre del 2018

Correu nadalenc

El correu postal encara guanya l'electrònic quan parlem de fer arribar els nostres desitjos als Reis de l'Orient. Mira que en fa d'anys que les cartes a la bústia de casa són quasi una anècdota, si les comparem amb el gruix diari de correu virtual... En aquest cas, la tradició pesa més que la innovació.

Els nens i nenes prefereixen fer cua per donar en mà la carta a una persona de confiança dels Reis, no fos cas que es perdés pels racons invisibles de la xarxa d'Internet... A més, fent-ho així, tenen números de rebre un grapat de caramels per anar fent boca. 

Així doncs, em temo que els sobres acolorits de la carta als Reis continuaran omplint les saques del correu màgic per molts anys més. Ara bé, els que optin pel correu electrònic, que possiblement serà igual d'eficaç, millor que demanin una confirmació de rebuda, per si de cas.
Giulia Bertelli, Unsplash

CARTES ALS REIS

Rectangles de colors, 
grans, petits o gegants.   
Ben plens de dibuixos, 
senefes, ratllats, 
llisos o estampats.  

Arriben per Nadal,  
a la bústia reial, 
per correu postal, 
amb avió, vaixell  
o fins amb camell! 

Però al mitjà tradicional, 
que fins ara era el més normal, 
li ha sortit competidor: 
és el sobre supersònic 
que duu el correu electrònic!                                    Emma Muriel



dimecres, 12 de desembre del 2018

Matí d'il·lusió

Avui penso en un dels matins més bonics de l'any, segons el meu parer. Recordo els meus matins de Reis, recordo els nervis que em feien obrir els ulls ben d'hora, més del normal,  les trucades a casa dels avis i cosins per certificar si els Reis havien passat també per casa seva. El maleter del cotxe dels pares carregat per repartir els regals per a la família...

Jo vaig ser una nena amb sort, els Reis no van fallar cap any, però un cop de gran penso cada any que hi haurà infants que no viuran el neguit de la nit de Reis, perquè han hagut d'entendre abans d'hora que la il·lusió està mal repartida i que la màgia de la vida l'han d'inventar. Hem de buscar una fórmula més efectiva, perquè els Reis d'Orient tinguin realment la clau màgica que obri totes les cases, perquè cap carta deixi de ser llegida i perquè els Reis puguin deixa almenys un present que faci despertar el neguit a tots els nens que desitgin un matí de Reis decent. 

       MATÍ DE REIS
Il·lustració Mònica Pinyol


       El despertador ha sonat? 
       El gall ja ha cantat? 
       Ara tant se val, 
       jo ja m’he llevat. 

       Vaig corrents al menjador, 
       crec que serà el pas millor,  
       seré el primer de saber 
       si s’han parat al balcó.  

       Oh i tant que han passat! 
       No se n’han pas oblidat. 
       Hi ha molts regals per a tots,  
       de tothom s’han recordat. 

       Al matí de Reis, 
       no ens cal cap despertador,  
       fan molt bé la seva feina 
       neguit, nervis i il·lusió. 
                                  Emma Muriel




dissabte, 8 de desembre del 2018

El rei dels tortells

Avui un altre de dolços nadalencs, però aquest és el que tanca la rècula d’àpats de les festes de finals i principis d’any: el tortell de Reis. 

Sembla mentida, encara que molts arribem ben tips al dia de Reis, pocs fem un lleig a un tall de tortell i més si, com a juganers de mena que som, tenim la inquietud de saber a qui li tocarà la corona o a qui li tocarà pagar les postres del dia. Però... realment paga qui treu la fava? O rient, rient no compleix ningú amb la tradició?


UN JOC DE TORTELLS
El dia de Reis, 
per cloure el dinar, 
encara queda un regal 
que esdevé traca final. 

Protagonista de les postres, 
després de neules i torrons, 
el tortell ens alegra els rostres  
dels més grans i de petitons. 

De massapà, trufa o de nata, 
és un joc que es pot menjar, 
la partida reial esclata 
i tothom la vol guanyar. 

Però no havíem pas quedat  
que no es juga amb el menjar?
Per ser el gran rei de les postres,  
tot li podem perdonar. 

El tortell de reis s’acaba, 
l’afortunat es corona, 
apareix figura i fava
i ja hem rigut una estona. 

El dia de Reis, 
per cloure el dinar, 
no cal guanyar cap castell.
Gaudim plegats del tortell! 
                        Emma Muriel


dimarts, 4 de desembre del 2018

Vindran els Reis?

Els nens i nenes, aquests dies d’inici de desembre, ja rumien què els agradaria que els portessin els Reis. Encara que la Cavalcada encara queda una mica lluny, és en boca de tots que els Reis s’acosten i que cal fer més bondat que mai.


És bonic veure les cares il·lusionades de petits i grans quan arriba la nit de Reis. Veure els Mags que, amb la seva màgia, passegen per viles, pobles i ciutats per a anunciar que ja són a lloc i que estan a punt per a la seva nit més intensa és un privilegi. La cavalcada de Reis és el moment més especial entre els infants i els Reis d’Orient. Les seves mirades es creuen, brillen i confirmen que els vells i nous coneguts via postal, s’han retrobat i certifiquen que la màgia està en el seu màxim nivell d’efervescència. Tan de bo poguessin arribar a totes les cases... Però ja se sap, la màgia dona pel que dona...

JA VÉNEN ELS REIS

A la  ciutat hi ha sarau, 
neguit generalitzat. 
Els carrers són plens de gent 
Il·lustració Mònica Pinyol
i els nervis anar creixent. 

Tots els nens molt abrigats,  
amb els ulls oberts com plats, 
esperen amb aire impacient,  
la cara dels Reis d’Orient. 

“Ja s’acosta la cavalcada!” 
Ho crida rient la mainada. 
“Ja s’endevina el gran estel. 
Llançaran algun caramel?” 

Ara ens passen per davant, 
el rei Negre, el Ros i el Blanc.  
Es fan tips de saludar, 
quin mal els deu fer la mà!   

Els Reis Mags s’han passejat, 
i atentament han observat. 

Han quedat tan envadalits 
amb els somriures dels petits  
que quan els vegin tots al llit, 
treballaran tota la nit.  
                  Emma Muriel

dissabte, 24 de novembre del 2018

QUI ENS REGALA PER NADAL?


Una de les crítiques més generalitzades de les festes de Nadal és la deriva consumista d’aquestes dates. Però, qui és el responsable d’això? Les festes en sí mateixes poc tenen a dir. En canvi, les persones que les anem modelant any rere any, potser sí que hi podríem posar remei.

Segons el meu punt de vista, crec que se’ns està anant de les mans això de complaure els infants amb presents dia sí, dia també. És bonic esperar amb emoció l’esser màgic de torn, però esperar que passin tots per casa, potser és innecessari i, fins i tot, contraproduent.

Les famílies hauríem de trobar la mesura per no fer-ne un gra massa. Calen grans regals per partida triple? Segons la tradició familiar, els records d’infantesa o els costums d’una cultura concreta, a cada casa calen uns límits i els podem dibuixar bonics: podem fer entendre al Tió que cagui postres o detallets, fer la carta pel Pare Noel o pels Reis, demanant-los bons desitjos a uns i alguna joguina als altres, o a la inversa... O simplement, exposar clarament als nostres infants qui esperem que passi per casa al llarg dels dies de Nadal.  Ells confien en nosaltres, siguem clars i el Nadal serà més mesurat i valorat.

El poema d'aquesta entrada és un diàleg entre els tres regaladors més propers de casa nostra: el Tió, el Pare Noel i els Tres Reis d'Orient. Al final, després d'unes quantes raons, troben una bona solució per saber on han d'anar a repartir les seves il·lusions.


QUI EM PORTARÀ ALGUN REGAL?

No hi ha qui els entengui, 
no es posen d’acord,
tots hauran de defensar
el seu dret a regalar!
  
Jo que sóc el vell tió,
regalant sóc campió.
De la família, en formo part
sense sortir-los massa car.

No tens pas cap raó,
menges com un tuixó.
Tots t’han d’alimentar,
si et volen fer cagar!
Il·lustració Mònica Pinyol

La meva humil opinió
és que tu ho fas bastant pitjor.
Entres a casa d’amagat,
com un lladre entremaliat!

I no sé pas que és millor,
per continuar el meu sermó,
Dir Noël o Santa Claus?
T’ho diré, si fem les paus!

Sí, deixem ja de fer el corcó,
perquè aquests tres si que fan por...
Anem a veure si entre els dos
escombrem aquests impostors.

Què és aquesta mala maror?
Des d’Orient sentim la remor!
Penseu, no hi teniu res a fer,
els Reis Mags guanyem de carrer!

Apreneu bé la lliçó,
cadascú té el seu color,
el negre, el ros o bé el blanc.
Però els nens anar esperant!

No feu tant el carrincló,
Pare Noël i Tió.
Els infants volen regals
per Nadal o a finals.

Una cosa podem fer,
si tots cinc ho trobem bé.
Deixem la tria a les mans
de les famílies dels infants!

Haurem tots junts de descobrir
quina casa vol rebre a qui.
Si en una hi veiem un plat,
el Tió ho té guanyat.

Xemeneia amb un mitjó,
en Noël és vencedor.
Amb sabates al balcó,
Mags, deixeu jocs o carbó.

Finalment ens hem entès,
ja sabem què està permès.
Només ens queda esperar
saber qui ens reclamarà.

Ajudeu-nos pare i mare
i expliqueu bé als menuts,
que visita de tots és rara...
Evitem-los el disgust!

        Emma Muriel



diumenge, 18 de novembre del 2018

Escrivim LA carta!


Heu escrit mai una carta? Aquesta és la pregunta que vaig fer fa uns dies a uns alumnes de cicle inicial. Tots em van dir que no, però quan vam començar a rumiar-hi una mica més, van canviar la seva resposta. I tant, la carta als Reis d’Orient!


Aquesta carta, però, la vam analitzar i vam veure que no és ben bé un escrit gaire elaborat, sinó que la majoria de vegades es limita simplement a llista de desitjos, o pitjor encara, de demandes. Per tant, el que vam fer és pensar com la podíem millorar, perquè els receptors veiessin, en obrir el sobre, un escrit més personal, en definitiva, una carta amb tots els ets i uts.

Això és el que vam consensuar entre tots:

-          Després dels habituals “Estimats Reis d’Orient” hem de presentar-nos
-          Donar-los pistes de qui som
-          Agrair-los els regals de l’any passat
-          Explicar, sense fer una llista, els desitjos
-          No només demanar per a nosaltres
-          Tancar el text amb bons desitjos
-          Acomiadar-nos amorosament
-          Signar

Estaria bé que els pares i mares, fessin també la seva carta, compartint una estona d’escriptura amb els fills, així, amb els models que tant necessiten, sortirien unes emissives dignes d’un museu epistolar.


LA CARTA ALS REIS

Estimats Reis de l’Orient,
aquest any que ja ha passat,
no m’he portat malament
i l’espera s’ha acabat.

La carta que us escriuré
no serà curta ni llarga.
Espero explicar-me bé   
i ben de pressa enviar-la.

Un camió al germananet,
un jersei per a la mare,
a l’àvia un xal de ganxet
i un bon llibre per al pare.

Vull un sac ple de petons,
una caixa d’abraçades
i de temps uns quants bidons
per donar-los als meus pares.
                                      Emma Muriel