Avui penso en un dels matins més bonics de l'any, segons el meu parer. Recordo els meus matins de Reis, recordo els nervis que em feien obrir els ulls ben d'hora, més del normal, les trucades a casa dels avis i cosins per certificar si els Reis havien passat també per casa seva. El maleter del cotxe dels pares carregat per repartir els regals per a la família...
Jo vaig ser una nena amb sort, els Reis no van fallar cap any, però un cop de gran penso cada any que hi haurà infants que no viuran el neguit de la nit de Reis, perquè han hagut d'entendre abans d'hora que la il·lusió està mal repartida i que la màgia de la vida l'han d'inventar. Hem de buscar una fórmula més efectiva, perquè els Reis d'Orient tinguin realment la clau màgica que obri totes les cases, perquè cap carta deixi de ser llegida i perquè els Reis puguin deixa almenys un present que faci despertar el neguit a tots els nens que desitgin un matí de Reis decent.
MATÍ DE REIS
 |
| Il·lustració Mònica Pinyol |
El despertador ha sonat?
El gall ja ha cantat?
Ara tant se val,
jo ja m’he llevat.
Vaig corrents al menjador,
crec que serà el pas millor,
seré el primer de saber
si s’han parat al balcó.
Oh i tant que han passat!
No se n’han pas oblidat.
Hi ha molts regals per a tots,
de tothom s’han recordat.
Al matí de Reis,
no ens cal cap despertador,
fan molt bé la seva feina
neguit, nervis i il·lusió.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada