PANELLETS

Malgrat el Halloween s'ha instal·lat definitivament per aquí, la Castanyada encara té els seus defensors, sobretot perquè és tradició i cal mantenir-la. Cada festa catalana té el seu dolç. La Castanyada i Tots Sants no seran menys. Els panellets encara tenen molt per dir.

                PANELLETS

            Pessics de massapà

            amb vestits estampats,

            a punt per a tastar

            molt ben arrenglerats.

            Els veig a la safata 

            en fila i ben posats,

            per on poso la grapa,

            pel mig o pels costats?

            N’agafo un de cirera,

            després un d’ametllat.

            N’agafo un de cada

            o és un disbarat?

            Per l’últim sempre em deixo,

            el guarnit de pinyons,

            ja que per més que creixo,

            s’enduu tots els galons.

                                  Emma Muriel

I per postres bunyols!

Dimecres de Quaresma, toquen bunyols. Crec que són unes postres que amb aquest nom o amb d'altres es fan arreu, arreu del món, quasi m'atreviria a dir! Els bunyols dolços, amb petites diferències d'ingredients segons la seva procedència (no n'hi ha cap d'igual!), són una menja pràctica. Un bunyol i dos i tres te'ls pots menjar a qualsevol lloc. Fins i tot entren sense gana, sobretot si els esperes, com és el meu cas. Sí que en podries fer en altres moments de l'any, però això és com la mona o els turrons, que són el que són per la seva condició d'efímers en el temps i per la gràcia d'esperar-ne l'arribada. No m'imagino menjant bunyols tot l'any a cor que vols. Gaudim doncs d'aquesta Quaresma, amb els bunyols de protagonistes. Que vagi de gust!

BUNYOLS DE QUARESMA

Avui a cal forner
han tret les serpentines.
El carnaval s’ha esfumat,
tots tornem a les rutines.

Avui a cal forner
darrera les cortines,
les llaunes faran de plat
d’unes menges de les fines.

Avui a cal forner
entrem tots fent tentines,
per la flaire que, com cap,
embriaga les retines.

Avui a cal forner,
els veïns i veïnes
la Quaresma han engegat
amb bunyols, més que amb sardines.

Les boletes ensucrades,
farcides de crema o vent,
s’enduen les mirades,
avui a cal forner.

                      Emma Muriel

Art de massapà

Temps de festes, temps de postres especials. Podríem enllaçar l’any de festa en festa i, de retruc, de dolç en dolç. El Nadal deu ser la festa amb més postres: neules, mil tipus de torrons, polvorons, les importades galetes de jingebre, ametllats, tortell de Reis, xocolates de Nadal i les protagonistes d’avui, les figures de massapà, que són petites obres d’art, sobretot les que fan mans expertes. La base de massapà és habitual en moltes postres festives, però clarament es per Nadal on té més protagonisme, ja que el massapà és per ell mateix una joia per la vista i pel paladar.

  

JOIERS DE PASTISSERIA

           

            L’àvia m’ha dut una capseta

            que de fora fa molt de goig.

            Veig el tresor per la oloreta

            i pel nom que hi ha l’etiqueta.

            En obrir-la a poc a poc,

            he vist les joies delicades.

            Cadascuna en el seu lloc,

            com anells, penjolls i arracades.

            Les figures de massapà

            estan tan ben arrenglarades!

            Voldria poder-les tastar, 

            sense haver-les de tocar.
                                   Emma Muriel

Per postres: neules!

Un mossec dolç sempre és benvingut! Les neules són senzilles, de gust agradable i en una taula d’amics i família donen molt de joc. Jo he vist fer-ne llarga vistes, bigotis eixerits, també he vist fer concursos per veure qui se’n menja una més ràpid o fer-les servir per xuclar moscatell i no sé per quantes coses més!

Una safata de neules tradicionals i de xocolata no pot faltar a les sobretaules nadalenques i, per molt tips que estem, sempre s’acaba buidant. De fet, a qualsevol hora venen de gust!

NEULES

Com papirs ben cargolats,

les neules arrenglerades,

esperen les queixalades 

del xiquet més llaminer,

que sap molt bé què ha de fer

per menjar-ne amb delit,

amb la mà o amb un sol dit.

                        Emma Muriel