NIT DE REIS

La nit de Reis acostuma a ser una nit llarga, plena de nervis i neguit per saber què passarà l'endemà. Però malgrat la il·lusió la sons sempre acaba fent la seva feina i el cap al coixí facilita la calma que cal als Reis d'Orient. Però, què passa quan l'insomni truca la porta?

        JA ÉS DE DIA?

        Ja soc al llitet,

        s'hi està calentó,

        ben acotxadet

        em miro el balcó.                                        

        Els reis tenen feina,

        ja poden venir,

        la meva soneta,

        aviat serà aquí.

        Fa hores que dormo,

        el sol vol sortir.

        Els Reis han passat?

        Ja no puc dormir.

        Els pares em diuen    

        encara és de nit.

        Si vols que els Reis passin,

        torna-te'n al llit!

        El sol ja despunta,

        la lluna se'n va,

        els Reis són molt lluny.

        Per fi em puc llevar!

                            Emma Muriel

NIT DE REIS

Desembre recent començat i es pot dir que ja és Nadal. Crec que l'esperit consumista nadalenc ha vingut per quedar-se més dies que de costum. És un joc perillós, ja que a mi, que m'agrada el Nadal, les llums i la calidesa freda de la festa, em comença a emfafar això que el Nadal duri més del que ha de durar. L'advent ha deixat de ser la vetlla pel que ha de venir, per ser l'aliment d'empreses, comerços i fires que tots porten al mateix lloc: l'engreix d'uns i l'aprimament, en aquest cas de la butxaca, d'altres. Tot sigui per tenir uns dies per exterioritzar la nostra part de vida feliç. Per sort, els Reis de l'Orient, no s'han avançat...

NIT DE REIS

Els Reis ja treballen,

per fi és negra nit.

La lluna els ajuda,

no es sent cap brogit.

Balcons i finestres

esperen pacients.

Són portes obertes,

només per un temps.

A casa els esperen

infants adormits,

acotxats amb mantes,

calmen els neguits.

Amb la feina feta,

els Reis ben contents,

deixen que el sol surti

i marxen prudents.

Els nens i les nenes

s’aixequen aviat,

amb son i pijama

criden: ja han passat!

                       Emma Muriel

Reis passats, festes acabades...

Els Reis d'Orient han passat per les cases de molts nens i nenes que els havien fet arribar cartes plenes d'il·lusions a través dels seus patges o a les bústies reials. El matí de Reis és un garbuig d'emoció i espectatives que no sempre s'acaben complint. És bonic veure les cares de sorpresa i alegria dels menuts de casa. Tan de bo, tots els matins de totes les cases fossin iguals... Hi ha famílies que fan mans i mànigues per fer arribar les cartes fins a l'Orient, però moltes d'elles es perden. Per sort, en alguns casos, hi ha grans persones que les troben, les llegeixen i fan d'ajudants dels Tres Reis. A les cases humils, la màgia ha de ser encara més gran, els paquets potser arriben a deshora, però arriben per omplir de somriures sincers i agraïts. Tots els infants que esperen la visita dels Reis, tenen dret a gaudir de la seva generositat.

Avui, el poema d'aquesta entrada té una versió per a infants i l'acompanya una versió llarga per aquells qui esperem que tothom pugui gaudir de la màgia dels Reis de l'Orient.

HAN PASSAT ELS REIS I

Nit freda, carrers buits,

finestres entelades,

dins del llit, arraulits,

teulades congelades. 

Mantes i coixins còmplices,

mirades de reüll,

la màgia les adorm,

que no siguin escull. 

Amb els sons prou profunds,

d’una silent ventada,

amb pols d’iris i estels,

s’obre la balconada. 

Es buiden els sacs,

de paquets bonics

que deixen els Mags,

pels infants adormits.

                    Emma Muriel

HAN PASSAT ELS REIS II

Nit freda, carrers buits,

finestres entelades,

dins del llit, arraulits,

teulades congelades. 

Mantes i coixins còmplices,

mirades de reüll,

la màgia les adorm,

que no siguin escull. 

Amb els sons prou profunds,

d’una silent ventada,

amb pols d’iris i estels,

s’obre la balconada. 

Es buiden els sacs,

de paquets bonics

que deixen els Mags,

si els nens són prou rics.  

La màgia es desgasta,

no n’hi ha per tothom,

el dia despunta

s’acaba la son. 

On ella no arriba,

sempre hi ha una mà

que ajuda els Tres Reis

arreu adorar.

És la nit d’anhels, 

de somnis d’infància,

que amb la fredor ens mostra,

com cada any, distància:

la màgia existeix

als rius d’abundància.

                    Emma Muriel

Matí d'il·lusió

Avui penso en un dels matins més bonics de l'any, segons el meu parer. Recordo els meus matins de Reis, recordo els nervis que em feien obrir els ulls ben d'hora, més del normal,  les trucades a casa dels avis i cosins per certificar si els Reis havien passat també per casa seva. El maleter del cotxe dels pares carregat per repartir els regals per a la família...

Jo vaig ser una nena amb sort, els Reis no van fallar cap any, però un cop de gran penso cada any que hi haurà infants que no viuran el neguit de la nit de Reis, perquè han hagut d'entendre abans d'hora que la il·lusió està mal repartida i que la màgia de la vida l'han d'inventar. Hem de buscar una fórmula més efectiva, perquè els Reis d'Orient tinguin realment la clau màgica que obri totes les cases, perquè cap carta deixi de ser llegida i perquè els Reis puguin deixa almenys un present que faci despertar el neguit a tots els nens que desitgin un matí de Reis decent. 

       MATÍ DE REIS

Il·lustració Mònica Pinyol

       El despertador ha sonat? 
       El gall ja ha cantat? 
       Ara tant se val, 
       jo ja m’he llevat. 

       Vaig corrents al menjador, 
       crec que serà el pas millor,  
       seré el primer de saber 
       si s’han parat al balcó.  

       Oh i tant que han passat! 
       No se n’han pas oblidat. 
       Hi ha molts regals per a tots,  
       de tothom s’han recordat. 

       Al matí de Reis, 
       no ens cal cap despertador,  
       fan molt bé la seva feina 
       neguit, nervis i il·lusió. 
                                  Emma Muriel