Fins i tot amb caganer!

L'hivern passat, uns bons amics ens van portar a visitar un pessebre grandiós. Hi havia de tot: animals, pagesos i pageses, un mercat, zones desèrtiques i zones humides i, és clar, el naixement. Era bonic de veure i t'hi entretenies una estona llarga. A cada racó de món on es fan pessebres, tenen les seves tradicions, les seves figures, els seus estils... A Catalunya està clar el nostre personatge insigne és el caganer.

TOTS AL PESSEBRE

Al pessebre català,
tothom té el seu paper,
pastorets i un rabadà,
fins i tot un caganer.

Les figures representen
qualsevol dia feiner:
menestrals, dones que renten,
fins i tot un caganer.

Tots es mostren enfeinats,
pagesos i el carreter.
Uns treballen amagats,
fins i tot un caganer.

Personetes de muntanya,
en camins o bé al carrer,
una escena que acompanya,
fins i tot amb caganer.

                Emma Muriel

Nadal global

Decorar el Nadal amb boles és del tot generalitzat i globalitzat, també. Als mercats de Nadal, que he pogut visitar, les boles de materials i estampats ben diversos són les protagonistes quan parlem de guarniments. Per què devia ser la forma escollida? Per la seva perfecció, per què no té final? Perquè ens recorda al sol i la seva llum? Doncs sí, aquesta és la hipòtesi més plausible.

Moltes civilitzacions antigues honoraven el sol, els planetes. La natura era el centre de les seves creences. També, enmig del fred de l'hivern, les boles simbolitzaven l'escalfor del sol. Els decoradors de les diferents èpoques deurien voler recordar que restaven esperant la primavera i confiaven en la vinguda del bon temps per garantir el camí fructífer de les seves collites.

                     NADAL GLOBAL

                     Un cos geomètric 

                     per sobre de tots, 

                     per Nadal guarneix, 

                     arbres i racons. 

                     De molts tons i mides,

                     de fusta i metall,

                     llises, de dibuixos

                     també de cristall.

                     N’hi ha de llumetes,

                     amb neu, de mirall,

                     de plàstic, de roba,

                     també de vitrall.

                     Esferes vestides,

                     a punt per mudar,

                     cases i botigues,

                     per arreu n’hi ha.

                Emma Muriel