DUES MANS

Quan s'acosten les festes de Nadal, torna la necessitat d'escriure un poema pels més menuts de l'escola. Ha de ser un text treballat, amb vocabulari que coneguin i, sobretot, que entenguin què s'hi recita. Aquest és d'enguany.

            DUES MANS

        TINC DUES MANETES,

        OBERTES DEL TOT,

        SÓN TAN PETITETES,

        PERQUÈ JO EN SÓC.

        A DINS HI VOLDRIA

        TOT L’AMOR DEL MÓN

        I EL REPARTIRIA,

        PERQUÈ SINÓ ES FON.

        TAMBÉ EN GUARDARIA

        PER MI UN BOCINET,

        QUE BÉ M’ANIRIA,

        SERIA UN ENCERT.

        TINC DUES MANETES,

        PER FER UN MÓN MILLOR,

        SI VOLS AJUDAR-ME

        QUEDARÀ RODÓ.

        

                         EMMA MURIEL

PER MI AIXÒ ÉS NADAL

És el tòpic per excel·lència, però crec que tot seria més fàcil i plàcid, si els valors que ens venen al cap per Nadal, els féssim extensius al llarg de l'any. Si tothom fos més empàtic i menys egoista, tindríem un societat més justa, però em temo que un cop passin les festes tot continuarà com sempre.

            PER MI ÉS NADAL

            Per mi una abraçada,

            si em dones la mà,

            si em fas un somriure

            si em vols ajudar.

                                                                            

            Si em fas companyia,

            quan em veus tot sol,

            si vens a buscar-me

            per anar a fer un vol.

            Per mi que m’escoltis,

            que riguis amb mi,

            que sincer m’animis

            quan perdo el camí.

            

            Per mi és una festa,

            i el millor regal:

            tenir qui m’estima

            és el meu Nadal.

                            Emma Muriel

    

NIT DE REIS

La nit de Reis acostuma a ser una nit llarga, plena de nervis i neguit per saber què passarà l'endemà. Però malgrat la il·lusió la sons sempre acaba fent la seva feina i el cap al coixí facilita la calma que cal als Reis d'Orient. Però, què passa quan l'insomni truca la porta?

        JA ÉS DE DIA?

        Ja soc al llitet,

        s'hi està calentó,

        ben acotxadet

        em miro el balcó.                                        

        Els reis tenen feina,

        ja poden venir,

        la meva soneta,

        aviat serà aquí.

        Fa hores que dormo,

        el sol vol sortir.

        Els Reis han passat?

        Ja no puc dormir.

        Els pares em diuen    

        encara és de nit.

        Si vols que els Reis passin,

        torna-te'n al llit!

        El sol ja despunta,

        la lluna se'n va,

        els Reis són molt lluny.

        Per fi em puc llevar!

                            Emma Muriel

Arri arri! A buscar el Tió!

Arriba temps de pensar en les festes que van venint... Els menuts estan comptant els dies perquè arribi el Tió. I si no ve, l'aniran a  buscar.

QUE NO VE EL TIÓ?

Arri arri tatanet!

Porta’m al trot a muntanya,

segueix aquest caminet

per on va el cargol treu banya.

He d’anar a buscar el tió,

Que fa dies que l’enyoro.

Tinc a punt manta i bastó

pel tronquet que més adoro.

Arri arri bon cavall!

Que el Nadal ja vol venir

i el tió té molt treball,

lluny del bosc de romaní.

                                  Emma Muriel

REGALS

Per Nadal, no a totes les cases, arriben paquets i paquets de totes bandes. Malgrat els infants siguin prudents, els regaladors tenen tendència a fer del fet bonic d'obsequiar un moment desbordant i poc valorat. Ens fa il·lusió veure l'abundància, veure els balcons, els arbres plens de paquets apilats. Hauríem de tenir mesura i fer que aquells que regalen als infants els portin allò que poden assumir i aprofitar.

REGALS DE NADAL

És temps de família,

a casa és Nadal,

d’àpats i de dolços

i d’algun regal.

Paquets de colors,

per grans i petits,

de tantes sorpreses, 

quedem atordits.

Ens regalen uns,

ens regalen altres,

caixes i papers,

en són tots els rastres.

Empatx de joguines,

de roba i de jocs,

això que  la carta

en llistava pocs.

La màgia ens desborda,

no cal abusar,

busquem la mesura

que ens fa valorar.

                   Emma Muriel

NIT DE REIS

Desembre recent començat i es pot dir que ja és Nadal. Crec que l'esperit consumista nadalenc ha vingut per quedar-se més dies que de costum. És un joc perillós, ja que a mi, que m'agrada el Nadal, les llums i la calidesa freda de la festa, em comença a emfafar això que el Nadal duri més del que ha de durar. L'advent ha deixat de ser la vetlla pel que ha de venir, per ser l'aliment d'empreses, comerços i fires que tots porten al mateix lloc: l'engreix d'uns i l'aprimament, en aquest cas de la butxaca, d'altres. Tot sigui per tenir uns dies per exterioritzar la nostra part de vida feliç. Per sort, els Reis de l'Orient, no s'han avançat...

NIT DE REIS

Els Reis ja treballen,

per fi és negra nit.

La lluna els ajuda,

no es sent cap brogit.

Balcons i finestres

esperen pacients.

Són portes obertes,

només per un temps.

A casa els esperen

infants adormits,

acotxats amb mantes,

calmen els neguits.

Amb la feina feta,

els Reis ben contents,

deixen que el sol surti

i marxen prudents.

Els nens i les nenes

s’aixequen aviat,

amb son i pijama

criden: ja han passat!

                       Emma Muriel

El Tió ja té gana

El temps de Nadal cada vegada arriba abans. Els Tions ja es van posant a punt per arribar a moltes cases que els rebran amb ganes. De tota manera, no cal que arribin molt aviat, sinó els consentirem massa i agafaran un empatx.

QUÈ MENJA EL TIÓ?

EL MEU TIÓ

DEMANA AL SEU PLAT

UNES MANDARINES

I PA TORRAT.

LI DONO GALETES

I MAI NO LES VOL.

VOL PELLS DE PATATA

I FRUITA AMB PINYOL.

MESURA LA GANA,

SAP QUÈ LI CONVÉ

I QUAN ÉS EL DIA

ELL CAGA MOLT BÉ.

CAGA XOCOLATA,

NEULES I TORRONS.

PER UNA VEGADA!

SÓN ELS SEUS PETONS.

                    EMMA MURIEL

El tió és tradició

S'acaba l'any i, més o menys religioses o paganes, ens acompanyen moltes tradicions que ens dibuixen com a poble. Fer cagar el tió és una de les nostres. Segurament és un costum estrany, escatològic i, per alguns, amb cert biaix violent, però és una tradició que convé mantenir.

Jo sóc més partidària de valorar-ne el seu possible orígen: l'entorn i la vida rural. El tió és un tronc, un tronc que, arribat el solistici d'hivern, escalfava les llars, les il·luminava i les seves cendres alimentaven la terra que els havia de donar fruits en un futur. El tronc es pica, sí. Amb un bastó li fem cops perquè cagui, però cops sense malícia, com els pagesos que, per recollir els fruits de les branques, feien, o fan, cops per-los caure i poder-los gaudir. Crec que la mirada és bàsica per considerar un fet més o menys políticament correcte. Convé saber qui som i pequè fem les coses.

Sigui com sigui, amb cara o sense, amb cops o sense, tan de bo el tió cagui durant molts anys, perquè som molts els que ens l'estimem i l'esperem cada any.

            EL TIÓ

            M’estimo el tió,

            és un tronc de vida,

            és font d’escalfor,

            festa feta a mida.

                                                                                            

            Uns li posen cara,

            per uns és tiona,

            per altres és soca

            que escalfa una estona.

            N’hi ha que amb bastó el piquen,

            uns que al bosc el cacen,

            alguns l’alimenten

            i molts que l’abracen.

            Uns amb l’avi el trien

            al llenyer de casa,

            altres n’hi ha que el compren

            o el guarden per brasa.

            El tapen amb manta,

            li posen vestit

            li pinten bigoti

            o li fan un llit.

            Tants tions, com cases,

            això és el millor,

            si es vol mantenir

            la tradició.

                                  Emma Muriel

Et portaré en Nadal

Diuen que s'acosta el Nadal. A la classe dels menuts comencem a aprendre el vers que recitaran per coronar algun àpat de les properes festes. Els poemes ens ajuden a treballar l'expressió oral, la memòria, les tradicions, l'entorn i tot el que els seus versos ens expliquen. Per això, ens hem de proposar treballar-los al llarg de tot l'any. Fem que la poesia formi part del dia a dia dels nostres infants, més enllà del Nadal.

    

    ET PORTARÉ EL NADAL        

    VINDRÉ AMB BICICLETA,

    ET FARÉ UN PETÓ

    O AMB UNA MALETA

    PUJARÉ A L’AVIÓ.

    AMB EL PATINET

    BUSCARÉ EL TIÓ

    I ET DURÉ EL SECRET

    PER FER EL MÓN MILLOR.

    VULL QUE TINGUIS LLUM,

    AMICS I ALEGRIA,

    TAN A PROP, COM LLUNY,

    VULL PAU CADA DIA.

             EMMA MURIEL

Reis passats, festes acabades...

Els Reis d'Orient han passat per les cases de molts nens i nenes que els havien fet arribar cartes plenes d'il·lusions a través dels seus patges o a les bústies reials. El matí de Reis és un garbuig d'emoció i espectatives que no sempre s'acaben complint. És bonic veure les cares de sorpresa i alegria dels menuts de casa. Tan de bo, tots els matins de totes les cases fossin iguals... Hi ha famílies que fan mans i mànigues per fer arribar les cartes fins a l'Orient, però moltes d'elles es perden. Per sort, en alguns casos, hi ha grans persones que les troben, les llegeixen i fan d'ajudants dels Tres Reis. A les cases humils, la màgia ha de ser encara més gran, els paquets potser arriben a deshora, però arriben per omplir de somriures sincers i agraïts. Tots els infants que esperen la visita dels Reis, tenen dret a gaudir de la seva generositat.

Avui, el poema d'aquesta entrada té una versió per a infants i l'acompanya una versió llarga per aquells qui esperem que tothom pugui gaudir de la màgia dels Reis de l'Orient.

HAN PASSAT ELS REIS I

Nit freda, carrers buits,

finestres entelades,

dins del llit, arraulits,

teulades congelades. 

Mantes i coixins còmplices,

mirades de reüll,

la màgia les adorm,

que no siguin escull. 

Amb els sons prou profunds,

d’una silent ventada,

amb pols d’iris i estels,

s’obre la balconada. 

Es buiden els sacs,

de paquets bonics

que deixen els Mags,

pels infants adormits.

                    Emma Muriel

HAN PASSAT ELS REIS II

Nit freda, carrers buits,

finestres entelades,

dins del llit, arraulits,

teulades congelades. 

Mantes i coixins còmplices,

mirades de reüll,

la màgia les adorm,

que no siguin escull. 

Amb els sons prou profunds,

d’una silent ventada,

amb pols d’iris i estels,

s’obre la balconada. 

Es buiden els sacs,

de paquets bonics

que deixen els Mags,

si els nens són prou rics.  

La màgia es desgasta,

no n’hi ha per tothom,

el dia despunta

s’acaba la son. 

On ella no arriba,

sempre hi ha una mà

que ajuda els Tres Reis

arreu adorar.

És la nit d’anhels, 

de somnis d’infància,

que amb la fredor ens mostra,

com cada any, distància:

la màgia existeix

als rius d’abundància.

                    Emma Muriel

Final de festes

S'acaba l'any i, com no pot ser d'altra manera, s'acaba ple de dies festius. El millor és que el nou comença també celebrant. Això ens mostra que ens agrada gaudir de moments per trobar-nos, riure, ballar, abraçar-nos. Però enguany, les festes han hagut de canviar la fesomia. Hem hagut de festejar sense trobar-nos, ni abraçar-nos, però sí que hem pogut riure i ballar a casa, en petit comitè. Tan de bo aquest 2021, ens retorni les festes que ens agraden, les festes que ens acosten.

    FESTA DE DESEMBRE 

    Desembre cueja,
    l’any ja vol marxar.
    El fred l’acompanya,
    el poble fumeja.

    A muntanya neva,
    a ciutat fa fred,
    a tot arreu gela.
    Fer festa és la treva.

    Amor, llums i foc,
    el caliu de casa:
    petons i abraçades,
    tothom al seu lloc.

    Celebrem que el temps
    ens vol d’equipatge,
    seguim-li el viatge,
    siguem-ne els rems.
                      Emma Muriel

El nostre Nadal

Avui fa dotze anys va ser el nostre Nadal particular. El naixement de dues criatures va ser l'inici real de les celebracions a casa. La família va canviar, a partir de llavors les rutines, les tradicions van començar a dibuixar-se amb colors vius i estampats. El Nadal va ser més Nadal perquè els infants van néixer i tot de gent els va començar a adorar.

NADAL DELS INFANTS

Nadal és un nen

amb cara de festa,

és una nena

amb ulls com finestres.

Nadal són infants,

amb mans d’il·lusió,

són tot de famílies,

vivint d’emoció.

Intens Nadal,

quan hi ha menuts,

innocència volguda.

                      Emma Muriel

Nadal per tot l'any

Avui és Santa Llúcia. Aquest és dels pocs dies del santoral que tinc controlat, sobretot perquè està relacionat amb les tradicions de Nadal. Tretze dies, tretze dies... Arribarà Nadal, passarà com cada any i en molts casos ens n'oblidarem fàcilment de tota la càrrega emocional que els anys ens han transmès... Pau, solidaritat haurien de ser paraules de tot l'any, no només per anomenar aquests dies. Evidentment, com en molts casos, no podem generalitzar, però desgraciadament no estem en un món on aquestes paraules acompanyin el dia a dia dels pobles, ben al contrari. Per sort, sempre hi ha persones que intenten fer un mon més just, més enllà dels desitgs de Nadal.

EL MILLOR NADAL DEL MÓN

Jo m’imagino el Nadal, 
una festa de tot l’any, 
no només de quinze dies, 
sinó és tot un vil engany. 

Tot plegat és alegria, 
pau, amor i germanor, 
per tota la geografia, 
no només al meu racó. 

Open Arms no és necessària, 
UNICEF ja no existeix, 
Intermon, tan solidària, 
ja ningú no la coneix. 

Els països no fan guerra, 
no hi ha tràfic de menors, 
tothom és a cada terra, 
no existeixen els temors. 

La natura no s’ofega, 
essers vius creixem en pau, 
cap govern no busca brega, 
somriu el Planeta Blau. 

Tan de bo que un dia arribi 
que això sigui veritat 
i que no només estigui 
donant voltes al meu cap.  
                       Emma Muriel

Fins i tot amb caganer!

L'hivern passat, uns bons amics ens van portar a visitar un pessebre grandiós. Hi havia de tot: animals, pagesos i pageses, un mercat, zones desèrtiques i zones humides i, és clar, el naixement. Era bonic de veure i t'hi entretenies una estona llarga. A cada racó de món on es fan pessebres, tenen les seves tradicions, les seves figures, els seus estils... A Catalunya està clar el nostre personatge insigne és el caganer.

TOTS AL PESSEBRE

Al pessebre català,
tothom té el seu paper,
pastorets i un rabadà,
fins i tot un caganer.

Les figures representen
qualsevol dia feiner:
menestrals, dones que renten,
fins i tot un caganer.

Tots es mostren enfeinats,
pagesos i el carreter.
Uns treballen amagats,
fins i tot un caganer.

Personetes de muntanya,
en camins o bé al carrer,
una escena que acompanya,
fins i tot amb caganer.

                Emma Muriel

Un minimon fet pessebre

Cada casa és un món. Les famílies fan el pessebre a la seva manera. N'hi ha que són tradicionals i en paren un de clàssic amb molsa, suro i figures heredades dels avis, altres són més minimalistes, hi ha els pessebres eclèctics amb figures clàssiques, de plàstic o fusta, tot ben barrejat. Ara també hi ha famílies amb fills que fan un minimon on tot és permès i l'espai és un joc més.

 
FARÉ EL PESSEBRE

Aquest any per fer el pessebre,
vull tenir quatre retalls
que seran com herba verda
per ovelles i uns quants galls.

Per les cases, taps de suro,
pels camins, uns encenalls,
sorra fina per les dunes,
llacs i rius fets de miralls.

Potser hi poso els meus Playmobil,
dinosaures amb plomalls
i també hi haurà vehicles,
que acompanyin els cavalls.

Vull posar-hi una família,
ara no entraré en detalls,
però serà la que a mi em sembli,
no aniran amb estripalls.

Aquest any per fer el pessebre,
no vull pas masses treballs,
ha de ser un joc alegre,
que no sigui un destorball.
                       Emma Muriel

També venen tiones!

Últimament veig que arriben tiones a algunes cases. Unes porten melena, d'altres pestanyes ben pentinades, algun llaç o galtes rosadetes. Es veu que sempre hi havien sigut, però mai les havíem vist, eren invisibles a ulls de la majoria. Està bé que tinguin cara, que les valorem com fem amb els tions habituals, ja que segur que fan la mateixa feina. 

Potser els propers tions seran sense gènere definit, cosa que seria el més normal. Però ja se sap, avui en dia el gènere d'una paraula, com ara la que ens ocupa: tió o tronc, es confon amb el gènere humà, en part per la personificació que fa anys que fem de l'element. Per tant, si el personem com a home, vell o nen, és lògic que també ho fem com a dona, vella o nena. Així doncs, tions o tiones, us esperem! 

                LA MEVA TIONA

                La tiona ha arribat,
                reposa al seu racó,
                ja té a punt el seu plat
                i manta de cotó.

                Al cap la barretina,
                per cada peu mitjó
                i una mandarina
                per fer el ressopó. 

                Em fa companyia,
                mai caga carbó.
                Ella no m’espia.
                Li estampo un petó.

                La meva tiona
                aviat cagarà
                i com ha vingut,

                tornarà a marxar.

                                 Emma Muriel

Congelador ple!

Passem un dies de sopars, dinars, berenars, vermuts. Qui més qui menys comparteix taula amb família, amics o coneguts. Sovint passa que aquestes taules es van omplint de safates, cassoles i soperes que no s’acaben mai buidant del tot. Les neveres ens guarden les sobres, però ens fan allargar els àpats nadalencs una setmana. Jo prefereixo el congelador, que et permet gaudir d’un bon tall d’ànec rostit quan ja no recordes ni quin gust tenia el dia que te’l vas menjar. Avui un petit homenatge al congelador!

        NADAL DE CONGELADOR

        Les taules d’abundància

        són pel congelador,

        com bones garanties

        per omplir bé el sarró.

        Després de tantes menges,

        ja no hi cap res al pap,

        són sobres pels diumenges

        quan dines congelat.

        Sis i set canelons,

        mig pollastre rostit,

        carmanyola de brou,

        fan un altre convit.

        Calaixos i safates

        del meu congelador

        conserven els excessos

        per una altra ocasió. 

                             Emma Muriel

CANELONS, mmmm...

Els que ens agrada menjar, el Nadal el relacionem clarament amb els àpats dels diferents esdeveniments familiars. En aquest cas, un poema dedicat a un plat d'aprofitament, a un plat que per molt clara que tinguem la seva confecció, a cada casa tenen el seu gust i els preferits de la majoria acostumen a ser els que ens fa la iaia. Per sort, els canelons són un plat que no només es fa per Nadal, sinó que són bons acompanyants d'un diumenge, de la Festa Major o d'un dia mandrós comprats a la pollastreria de confiança.

CANELONS 
Sant Esteve, canelons,
un gran encert, bona tria,
de cent generacions,
jo en voldria cada dia.

Grans safates omplen forns,
d’una pasta cargolada,
amb la carn cuita als fogons,
dels rostits d’altra jornada.

Sant Esteve, canelons,
de carn, peix o de verdura,
tradició que ha fet molts tombs,
per això encara perdura.
                             Emma Muriel

Torrons d'Agramunt

La primera paraula que em ve al cap quan sento anomenar el torró és Xixona, però he de reconèixer que a Catalunya també tenim bons mestres torroners, sobretot a Agramunt. Vaig tenir l'honor de poder visitar Torrons Fèlix ja fa un bon grapat d'anys. Em van obrir les portes de casa seva per a un encàrrec molt especial: dos petits aprenents van poder aprendre de la mà d'una gran persona i d'un equip de deu, com s'elaboren aquests dolços que traspassen les festes de Nadal. De l'experiència va sortir-ne una auca per a llepar-se'n els dits. Pensant en totes les persones d'aquesta empresa artesana i familar, fa un temps em va sortir aquest poema.

TORRONS D’AGRAMUNT

Una roda,

lluna plena,

sol, solet,

bo de mena.

Pa d’àngel,

avellanes,

ben blanquetes

i ensucrades.

A Agramunt,

torroners

l’elaboren

a milers.

Per Nadal,

energia

que ens caldria

cada dia.

            Emma Muriel

El Nadal torna a casa, torna...

Fa més o menys un any, vaig engegar aquest blog, per tal de donar a conèixer els meus poemes i així cedir-los a tothom que li puguin fer servei. Quan vaig començar a fer el recull dels textos que havia anat fent servir al llarg dels meus anys d'ofici, vaig recopilar primer els poemes de Nadal. Mica en mica, n'he anat penjat d'altres temes, quasi sempre relacionats amb l'època de l'any on estava. 

Aquests dies, tornaré als meus orígens i penjaré entrades relacionades amb les festes nadalenques. Molts nens i nenes de Catalunya tenen el seu primer contacte amb la poesia amb les cançons que els cantem les famílies (espero que les famílies encara cantin) i també en el moment de recitar el vers de Nadal a dalt de la cadira. La poesia és el joc de les paraules i com a tal, els infants l'acullen i se la fan seva de seguida. Ja ho he comentat altres vegades, però, continuo pensant que es recita poc, que es juga poc. 

Així doncs, un poema dolç per tornar a pensar en el vers de Nadal, fem memòria i juguem amb el llenguatge.

XOCOLATINES
Aixeco la manta

del meu vell tió,
ja se que s’hi amaga
només per la olor.

Són xocolatines
de colors brillants,
mossegades dolces
que agraden a tants.

De cacau i sucre
són un gran tresor,
bitllets i monedes
que recorden l’or.

Sardines de llauna
per grans i petits
són de xocolata,
te’n llepes els dits.

Sens dubte els paraigües,
els meus preferits,
perquè els embolcallen
papers divertits.

Acotxo amb la manta
el meu vell tió,
li dono les gràcies,
li faig un petó.
               Emma Muriel