Últimament veig que arriben tiones a algunes cases. Unes porten melena, d'altres pestanyes ben pentinades, algun llaç o galtes rosadetes. Es veu que sempre hi havien sigut, però mai les havíem vist, eren invisibles a ulls de la majoria. Està bé que tinguin cara, que les valorem com fem amb els tions habituals, ja que segur que fan la mateixa feina.
Potser els propers tions seran sense gènere definit, cosa que seria el més normal. Però ja se sap, avui en dia el gènere d'una paraula, com ara la que ens ocupa: tió o tronc, es confon amb el gènere humà, en part per la personificació que fa anys que fem de l'element. Per tant, si el personem com a home, vell o nen, és lògic que també ho fem com a dona, vella o nena. Així doncs, tions o tiones, us esperem!
LA MEVA TIONA
La tiona ha arribat,
reposa al seu racó,
ja té a punt el seu plat
i manta de cotó.
reposa al seu racó,
ja té a punt el seu plat
i manta de cotó.
Al cap la barretina,
per cada peu mitjó
i una mandarina
per fer el ressopó.
Em fa companyia,
mai caga carbó.
Ella no m’espia.
Li estampo un petó.
mai caga carbó.
Ella no m’espia.
Li estampo un petó.
La meva tiona
aviat cagarà
i com ha vingut,
aviat cagarà
i com ha vingut,
tornarà a marxar.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada