TEMPS DE RAÏM

Per casa, aquests dies l'olor de raïms i el soroll de moviment a les vinyes és el que toca. L'estiu i la tardor ens porten la cerimònia anual dels pagesos que tanquen cicle, recollint el fruit de tot un any de feina.

                RAÏM

                Estiu i  tardor,

                tombant de bracet,

                maduren raïms,

                guarnint cada cep.

                Són les arracades

                que pengen lluents.

                Plenes de boletes,

                se’n troben ha a cents.

                El sol els madura,

                són plens de dolçor,

                és quan els pagesos

                fan anar el tractor.

                La vinya, a passades,

                collint, van buidant,

                omplen el remolc

                de grans suquejant.

                La feina acabada

                ens fa passejar,

                per si sota els pàmpols

                s’amaga el b(e)renar.

                Penjant, ben xiquet,

                queda algun gotim.

                El millor tastet

                de dolçor sublim.

                                        Emma Muriel

SÓC MECÀNICA

Si parlem d'oficis, podem afirmar que avui en dia, per sort, a la majoria de llocs de treball hi ha persones de tots els gèneres. De tota manera, encara hi ha feines que estan lligades a un sector, a homes o a dones. Costa anys normalitzar segons quines incorporacions en el món del treball. 

                 MECÀNICA 

                El meu avi ja ho era, 

                el meu pare també, 

                em podeu dir doncs 

                per què jo no ho puc ser? 

                Des que duia xumet, 

                gorreta i bolquer, 

                que corro i remeno 

                per tot el taller. 

                Sé que porto trenes, 

                no vaig al barber, 

                però a mi la granota 

                em queda prou bé. 

                Faig els canvis d’oli, 

                de filtres, si convé, 

                reviso els vehicles 

                i sóc bona, ho sé. 

                Feu-vos-en a la idea, 

                d’aquí no em mouré. 

                M’agrada la feina, 

                i mecànic seré. 

                                Emma Muriel

EL FORNER

Quan en un poble veus cua de bon matí en un carreró, hi ha molts números que, quan t'hi acostis, vegis persones sortint amb una bossa plena de pa per portar-lo cap a casa, per poder fer bons entrepans per esmorzar. Que bo el pa recent cuit!

FORNER 

Jo abans era forner, 

l’únic de tot el poble, 

i ara que no ho puc ser, 

n’hi ha un a cada carrer. 

                                                        

Dels pans que jo abans feia, 

la molla consistent,

la crosta era rosseta, 

gustosa i ben cruixent. 

Dins de la coixinera, 

era bo com recent,  

quasi bé una setmana, 

menys si bufava el vent.  

Llavors quan s’assecava, 

sempre feia un invent:  

sopes o farinetes 

i pa torrat calent.  

                    Emma Muriel

PELS BOMBERS, POCA FEINA

Aquests dies que la calor i la sequera formen part de la normalitat, creuo els dits perquè els bombers puguin esperar tranquils la feina que no arriba. I que no arribi!

        BOMBER 

        El meu voltant 

        és desesperant, 

        impactant, 

        preocupant 

        i asfixiant.  

        Hi arribo volant

        i lluitant,  

        sofocant, 

        fins tallant  

        o bé mullant.  

        El foc s’ha apagat, 

        al parc he tornat, 

        deixant el voltant, 

        per fi, descansant.

                        Emma Muriel 

Castanyera pràctica

Aquests dies fa tardor. Hi ha anys que la Castanyada es passa amb màniga curta! Ve de gust passejar-se amb la companyia de la jaqueta, dels colors torrats que taquen carrers i places i de les olors que emanen de la parada de castanyes de torn. Els castanyers i castanyeres ja no son tan bucòlics, son més aviat pràctics i coneixen molt bé com han d'acomodar-se per aguantar a l'intempèrie una colla d'hores.

CASTANYERA

Quan he sortit d’escola,

ja he vist la castanyera

amb una camisa nova,

que li anava de primera.

I li he vist uns pantalons,

amb camals plens de butxaques,

per guardar-hi els calerons

de quan va buidant les saques.

La faldilla se la guarda

per quan surt a fer un passeig,

si té festa alguna tarda,

o quan marxa d’estiueig.

Als peus hi porta unes botes,

que van bé per treballar

i si mai fa quatre gotes,

l’impermeable té a mà.

Al carrer, la castanyera

sap triar el millor vestit,

per atendre la filera,

tant de dia, com de nit.

                                Emma Muriel

Ofici de mestra

No sabria dir quan va ser la primera vegada que vaig tenir clar que volia ser mestra. Crec que de ben petita, a parvulari, ja era un ofici que anomenava. Poc a poc el vaig anar consolidant com a primera opció laboral. No m'imagino fent una altra cosa... 

Totes les feines són vocacionals, unes més que d'altres, però la docència s'identifica clarament amb un sentiment de vocació de servei i d'acompanyament. Gaudeixo cada dia compartint amb els infants i aprenent a cada pas. Jo sóc una mestra que aprèn, que s'embadaleix veient com els infants fan passes endavant per a poder volar i ser feliços. Tinc molta sort de poder anar cada dia a l'escola!

MESTRA 

Vaig a l’escola, 

no sóc infant. 

Tinc una bata, 

tot i ser gran. 

Faig la rotllana, 

pinto amb colors, 

també faig fila 

si anem més de dos.  

Surto a fer esbarjo, 

jugo al sorral, 

a més vigilo 

que no es prengui mal. 

Marxo d’escola, 

cap a les cinc, 

l’endemà hi torno, 

és l’ofici que tinc. 

                         Emma Muriel