TEMPS DE RAÏM

Per casa, aquests dies l'olor de raïms i el soroll de moviment a les vinyes és el que toca. L'estiu i la tardor ens porten la cerimònia anual dels pagesos que tanquen cicle, recollint el fruit de tot un any de feina.

                RAÏM

                Estiu i  tardor,

                tombant de bracet,

                maduren raïms,

                guarnint cada cep.

                Són les arracades

                que pengen lluents.

                Plenes de boletes,

                se’n troben ha a cents.

                El sol els madura,

                són plens de dolçor,

                és quan els pagesos

                fan anar el tractor.

                La vinya, a passades,

                collint, van buidant,

                omplen el remolc

                de grans suquejant.

                La feina acabada

                ens fa passejar,

                per si sota els pàmpols

                s’amaga el b(e)renar.

                Penjant, ben xiquet,

                queda algun gotim.

                El millor tastet

                de dolçor sublim.

                                        Emma Muriel

SÓC MECÀNICA

Si parlem d'oficis, podem afirmar que avui en dia, per sort, a la majoria de llocs de treball hi ha persones de tots els gèneres. De tota manera, encara hi ha feines que estan lligades a un sector, a homes o a dones. Costa anys normalitzar segons quines incorporacions en el món del treball. 

                 MECÀNICA 

                El meu avi ja ho era, 

                el meu pare també, 

                em podeu dir doncs 

                per què jo no ho puc ser? 

                Des que duia xumet, 

                gorreta i bolquer, 

                que corro i remeno 

                per tot el taller. 

                Sé que porto trenes, 

                no vaig al barber, 

                però a mi la granota 

                em queda prou bé. 

                Faig els canvis d’oli, 

                de filtres, si convé, 

                reviso els vehicles 

                i sóc bona, ho sé. 

                Feu-vos-en a la idea, 

                d’aquí no em mouré. 

                M’agrada la feina, 

                i mecànic seré. 

                                Emma Muriel

EL FORNER

Quan en un poble veus cua de bon matí en un carreró, hi ha molts números que, quan t'hi acostis, vegis persones sortint amb una bossa plena de pa per portar-lo cap a casa, per poder fer bons entrepans per esmorzar. Que bo el pa recent cuit!

FORNER 

Jo abans era forner, 

l’únic de tot el poble, 

i ara que no ho puc ser, 

n’hi ha un a cada carrer. 

                                                        

Dels pans que jo abans feia, 

la molla consistent,

la crosta era rosseta, 

gustosa i ben cruixent. 

Dins de la coixinera, 

era bo com recent,  

quasi bé una setmana, 

menys si bufava el vent.  

Llavors quan s’assecava, 

sempre feia un invent:  

sopes o farinetes 

i pa torrat calent.  

                    Emma Muriel

PELS BOMBERS, POCA FEINA

Aquests dies que la calor i la sequera formen part de la normalitat, creuo els dits perquè els bombers puguin esperar tranquils la feina que no arriba. I que no arribi!

        BOMBER 

        El meu voltant 

        és desesperant, 

        impactant, 

        preocupant 

        i asfixiant.  

        Hi arribo volant

        i lluitant,  

        sofocant, 

        fins tallant  

        o bé mullant.  

        El foc s’ha apagat, 

        al parc he tornat, 

        deixant el voltant, 

        per fi, descansant.

                        Emma Muriel 

EL PEIXATER

La Quaresma ja cueja i els peixaters potser baixaran les vendes. De fet, crec que ja ha passat a la història allò de menjar només peix i fer bondat tots els divendres de Quaresma. Per sort, avui tenim unes peixeteries que fan goig de veure per la varietat i la frescor del peix que hi venen. I que bé que ens el mostren. Això fa que el peix formi part dels nostres àpats de cada dia de la setmana i de tot l'any.

            PEIXATER 

            Al mercat hi ha una parada, 

            té un mantell de gel picat, 

            s’hi acumula una gentada

            quan el peix fresc ha arribat. 

            El senyor que la regenta 

            sap molt bé com ho ha de fer, 

            no se li escapa cap venda,

            és atut el peixater.

            Ensabona les clientes, 

            té el peix molt ben endreçat, 

            i si tanca i res li sobra, 

            l’endemà ho ven congelat. 

                                    Emma Muriel

Castanyera pràctica

Aquests dies fa tardor. Hi ha anys que la Castanyada es passa amb màniga curta! Ve de gust passejar-se amb la companyia de la jaqueta, dels colors torrats que taquen carrers i places i de les olors que emanen de la parada de castanyes de torn. Els castanyers i castanyeres ja no son tan bucòlics, son més aviat pràctics i coneixen molt bé com han d'acomodar-se per aguantar a l'intempèrie una colla d'hores.

CASTANYERA

Quan he sortit d’escola,

ja he vist la castanyera

amb una camisa nova,

que li anava de primera.

I li he vist uns pantalons,

amb camals plens de butxaques,

per guardar-hi els calerons

de quan va buidant les saques.

La faldilla se la guarda

per quan surt a fer un passeig,

si té festa alguna tarda,

o quan marxa d’estiueig.

Als peus hi porta unes botes,

que van bé per treballar

i si mai fa quatre gotes,

l’impermeable té a mà.

Al carrer, la castanyera

sap triar el millor vestit,

per atendre la filera,

tant de dia, com de nit.

                                Emma Muriel

Cuiners i xefs

Avui un poema dedicat als mestres dels fogons, a les cuineres i cuiners que ens alegren de tant en tant el paladar. Ve de gust asseure't a taula i pensar què vols menjar, sense invertir temps al mercat, ni a la cuina. Pots dedicar aquest temps a compartir taula i estona amb qui hagis escollit per passar un àpat distret, gaudint de bons plats eleborats amb criteri.

                        CUINER

                Sempre del tot impecable, 

                pulcre, també organitzat, 

                amb davantal de cotó 

                i barret estarrufat. 

                És el creador imparable, 

                precís, un pèl primmirat, 

                original, t’elabora 

                qualsevol mena de plat. 

                De la cuina, el responsable, 

                el primer d’anar al mercat. 

                Dels fogons, el director, 

                fins que la feina ha acabat. 

                                        Emma Muriel

Sóc infermer

Aquest migdia, veient un programa a la televisió pública catalana, m'he indignat una mica molt. És un programa d'aquells de videos casolans, que trobo que està prou bé i distreu. Avui, un dels videos el protagonitzava una nena vestida de sanitària, amb un fonendoscopi penjat a les espatlles, fent joc simbòlic i donant les gràcies a la feina de tots els professionals de la sanitat.

La veu en off li deia nosebenbéquè, però sí que he sentit una cosa similar a "segur que seràs una bona infermera". Jo desconeixo si han tallat la gravació casolana i resulta que la nena deia que estava jugant a ser infermera, i sí és així callo, o l'enviament del video tenia el títol "la (nom de la nena) fa d'infermera"... Tan de bo fos alguna d'aquestes coses! 

Però si a qui ha fet els guions dels comentaris li ha sortit dir "seràs una bona infermera" és que encara queda molta feina per fer. Què passa? Que una nena amb un fonendoscopi només pot ser infermera? I si resulta que vol ser neorocirurgiana o epidemiòloga? Potser hauria estat millor, utilitzar una paraula comodí o aventurar-se a dir "segur que seràs una bona metgessa". 

Res, és que... Si hagués sortit un nen amb bata blanca o verda, li haurien dit "seràs un bon infermer"? 

Mira que jo no sóc mai abanderada de res, però en aquest cas, m'ha tocat la fibra, què vols! I per cert, a mi, que he passat forces hores d'hospital, m'han tractat les millors metgesses! Tot dones. Potser prou de llenguatge sexista... Segur sense mala intenció, però sí amb poca vista per ser un mitjà de comunicació que en molts casos és model.

Avui, un petit poema sobre un infermer que fa alguns anys vaig escriure, perquè hi ha nens que volen ser i seran uns grans infermers.

INFERMER

Bon dia Ramon.

Com va tot Pilar? 

Prenguis la pastilla

que ara ve el dinar.

Senyora Carmeta, 

avui, com està? 

Ja li han fet les cures?

S’ha pogut llevar?

Vaig a pediatria.

Laieta, com va? 

Com tens la ferida? 

Me la puc mirar? 

El bon infermer

sempre ha de rondar, 

si a tots els malalts

vol ell ajudar.

                Emma Muriel

SORT DE LA METGESSA!

Fa un grapat d'anys vaig escriure el poema d'avui. Crec que és un bon moment per deixar-lo volar. Sempre he tingut un gran respecte i una immensa admiració pel col·lectiu de doctores i metges que cada dia treballen per ajudar la societat a no emmalaltir o a curar-se, en la mesura del possible, quan la malaltia o qualsevol altra contratemps ens visiten.

Avui, amb una pandèmia mundial a sobre, els metges i la resta de professionals de la sanitat estan demostrant com mai, que són persones especials. Tenen una vocació que passen per davant de la seva pròpia salut. Gràcies a tots per tot el que feu ara i cada dia!

LA METGESSA

Si algun cop tens mal de panxa,
si estàs molt encostipat, 
si t’has trencat una cama 
o si et volta massa el cap...

Vés a veure la metgessa, 
que t’espera a l‘hospital. 
Tu l’hi expliques el què et passa  
i et dirá què és el que et cal. 

El xarop pel mal de panxa,  
fregues per l’encostipat, 
mitjó de guix per la cama  
o una pastilla pel cap. 
                        Emma Muriel

Ofici de mestra

No sabria dir quan va ser la primera vegada que vaig tenir clar que volia ser mestra. Crec que de ben petita, a parvulari, ja era un ofici que anomenava. Poc a poc el vaig anar consolidant com a primera opció laboral. No m'imagino fent una altra cosa... 

Totes les feines són vocacionals, unes més que d'altres, però la docència s'identifica clarament amb un sentiment de vocació de servei i d'acompanyament. Gaudeixo cada dia compartint amb els infants i aprenent a cada pas. Jo sóc una mestra que aprèn, que s'embadaleix veient com els infants fan passes endavant per a poder volar i ser feliços. Tinc molta sort de poder anar cada dia a l'escola!

MESTRA 

Vaig a l’escola, 

no sóc infant. 

Tinc una bata, 

tot i ser gran. 

Faig la rotllana, 

pinto amb colors, 

també faig fila 

si anem més de dos.  

Surto a fer esbarjo, 

jugo al sorral, 

a més vigilo 

que no es prengui mal. 

Marxo d’escola, 

cap a les cinc, 

l’endemà hi torno, 

és l’ofici que tinc. 

                         Emma Muriel