Fa un grapat d'anys vaig escriure el poema d'avui. Crec que és un bon moment per deixar-lo volar. Sempre he tingut un gran respecte i una immensa admiració pel col·lectiu de doctores i metges que cada dia treballen per ajudar la societat a no emmalaltir o a curar-se, en la mesura del possible, quan la malaltia o qualsevol altra contratemps ens visiten.
Avui, amb una pandèmia mundial a sobre, els metges i la resta de professionals de la sanitat estan demostrant com mai, que són persones especials. Tenen una vocació que passen per davant de la seva pròpia salut. Gràcies a tots per tot el que feu ara i cada dia!
Si algun cop tens mal de panxa,
si estàs molt encostipat,
si t’has trencat una cama
o si et volta massa el cap...
Vés a veure la metgessa,
que t’espera a l‘hospital.
Tu l’hi expliques el què et passa
i et dirá què és el que et cal.
El xarop pel mal de panxa,
fregues per l’encostipat,
mitjó de guix per la cama
o una pastilla pel cap.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada