ARRIBA SANT JORDI

Aquests dies ja es comença a respirar Sant Jordi a pobles i viles. La festa que suma amor i cultura està escalfant motors per fer que totes nosaltres recordem qui som i d'on venim. Tenir Sant Jordi al calendari és la mostra que som un país ric de tradicions que ens fan únics.

VE SANT JORDI

Ja s’olora Sant Jordi,

a places i carrers,

hi ha roses i senyeres,

i cants de llibreters.

Tothom posa parada,

avançant la diada,

el dia assenyalat

per tot enamorat.

Passeigs entre cultura,

perfum d’amors secrets,

i mentre el sant no arriba

la festa ja està viva.

Quan s’acosta Sant Jordi,

vas fent anar el cap,

fas llista de desitjos

per tu i cada estimat.

                            Emma Muriel

LA GANA DEL DRAC

Aquests últims temps, moltes versions de la llegenda hem llegit i escoltat arreu. Els escriptors, mestres, les famílies, les il·lustradores han volgut canviar la versió original per fer-la més políticament correcte, per fer un gir de gènere o, simplement, per no fomentar el maltractament animal. També s'ha canviat el punt de vista i això, per mi, és interessant. Un dia un professor de lingüística, em va descobrir la importància que tenen els punts de vista en la historiografia. Sempre és bo no creure's la primera versió que t'arriba d'uns fets. Ens hem de poder qüestionar si això o allò ha anat ben bé així. Que la Llegenda de Sant Jordi, sigui com sigui explicada, ens continuï forjant com a poble i sigui el motiu d'una diada tan especial per a tots nosaltres. Visca Santa Jordi des de totes les perspectives possibles!

LA GANA DEL DRAC

Quin problema jo tenia!

Vaig sortir ben afamat,

a la cova no hi havia

ni una pell de fi alvocat.

Em venia una flaire

de tall tendre i de sopeta,

quatre herbes no eren gaire

i molt menys una galeta.

Devorant tot un sant dia

i encara no vaig fer prou,

l’endemà en una masia,

no vaig deixar-hi ni un ou.

Reconec que soc golafre,

qui diu no a un bon dinar?

Poc sabia quan menjava

que la gana em va matar.

                           Emma Muriel

Rosa de Sant Jordi

Un any més la diada de Sant Jordi ens convida a celebrar. L'any passat vam tenir un Sant Jordi complicat, ja sabem que el pas del temps ens porta festes, però també esdeveniments no sempre volguts. Aprofitem tots els bons dies que ens recorden qui som, que ens dibuixen com a poble i que ens fan compartir somriures, amor i cultura. 

        ROSA VERMELLA

        Vaig a veure la florista

        que avui fa festa major,

        creant regals per la vista 

        i alegries per l'olor. 

        Esclata el viu de les roses, 

        de grapats de bells rosers,  

        engalanats per esposes  

        o companys de jardiners. 

        Just entrar la tinc triada, 

        ja se quina compraré, 

        és, de lluny, la destacada, 

        la que jo regalaré. 

        És la rosa més vermella, 

        la que vesteix perfumada,

        l’obsequi per la parella. 

        A veure si li agrada!

        Porta roba d’arpillera, 

        té la tija embolicada 

        amb la cinta de senyera 

        i una etiqueta daurada. 

        Les mans de tota florista 

        sempre et faran quedar bé. 

        Tenen l’ànima d’artista,

        pintant de vida el carrer.

                                Emma Muriel

FESTA DE SANT JORDI

Per Sant Jordi, té una rosa,

una flor, per tradició, 

un llibre, que mai no fa nosa,

i de regal un petó. 

                            Emma Muriel

De princeses...

Avui és Sant Jordi, un dia assenyalat i festiu. Una diada que dona protagonisme a roses i llibres i també a l'amor. Però enguany, ha entrat com un foc arrasador un drac ferotge que té atemoritzat mig món o el món sencer.

Avui necessitem molts metges Jordines i Jordis que puguin vèncer el drac amb corona, com canvia el guió... Aquesta bèstia ens farà passar Sant Jordi guardats entre parets, però l'amor i la cultura els tindrem molt presents i arribarà un dia que recordarem aquell any, on un Sant Jordi amb bata blanca ens va deslliurar del drac. I això no serà una llegenda...

Celebrem la diada com puguem, com vulguem, com sabem. Siguem qui vulguem ser. 

TOTS SOM PRINCESES

Photo by Magda Ehlers from Pexels

Sóc princesa d’un reialme 

que he fet a mida per mi,

té un balcó, també una platja 

i un riu d’arc de Sant Martí. 

Em puc dir Laia, Bru o Pere 

o puc ser un drac de paper,

de somiar sempre primera, 

però acosto la mà al darrer. 

Les faldilles arrossego, 

tinc roses als calçotets 

i el xiclet que més mastego, 

té gust de sopa i galets. 

Pots regalar-me una rosa, 

o un amic camaleó, 

però el que no em fa mai nosa 

és un musical petó. 

Sóc princesa d’un reialme ,

on qui és Jordi pot venir, 

amb ulls d’amic i amb franquesa, 

per fer a salts junts el camí. 

                                   Emma Muriel

Rosa

Avui, diada de Sant Jordi, endreço a la capseta un poema que parla d'una flor que em transporta a les olors d'infantesa. Quan arribava la primavera, a cals avis, l'aroma de les roses del jardí s'endinsava profundament als meus narius, per gravar-se en un dels racons de la meva memòria. 

Per sort, al jardí de casa, un jardiner especial em regala cada any la florida d'aquesta reina de les flors. Puc gaudir de l'espectacle olfactiu que em regalen, cadascuna amb els seus matisos: més fresca, més plena, més suau, més potent. Totes tenen el seu protagonisme.

ROSA

Al jardí una poncella 

ha trobat el seu moment 

per lluir com la més bella, 

almenys és com ella es sent. 

De pètals, en té una colla 

disposats com un cabdell, 

D’ella n’han trencat el motlle, 

és la reina del castell. 

Fa una flaire que embriaga 

fins al nas més inexpert. 

Presumeix, no se n’amaga! 

Tot el que dic és ben cert. 

I quan ella ja és desclosa 

quan t’ha ben enamorat 

no està pas trista la rosa,  

el seu regne no ha acabat. 

El jardí té més poncelles 

que viuran el seu moment 

diferents, però totes belles, 

com estels al firmament. 

                                      Emma Muriel