dissabte, 23 d’abril del 2022

LA GANA DEL DRAC

Aquests últims temps, moltes versions de la llegenda hem llegit i escoltat arreu. Els escriptors, mestres, les famílies, les il·lustradores han volgut canviar la versió original per fer-la més políticament correcte, per fer un gir de gènere o, simplement, per no fomentar el maltractament animal. També s'ha canviat el punt de vista i això, per mi, és interessant. Un dia un professor de lingüística, em va descobrir la importància que tenen els punts de vista en la historiografia. Sempre és bo no creure's la primera versió que t'arriba d'uns fets. Ens hem de poder qüestionar si això o allò ha anat ben bé així. Que la Llegenda de Sant Jordi, sigui com sigui explicada, ens continuï forjant com a poble i sigui el motiu d'una diada tan especial per a tots nosaltres. Visca Santa Jordi des de totes les perspectives possibles!

LA GANA DEL DRAC
Quin problema jo tenia!
Vaig sortir ben afamat,
a la cova no hi havia
ni una pell de fi alvocat.

Em venia una flaire
de tall tendre i de sopeta,
quatre herbes no eren gaire
i molt menys una galeta.

Devorant tot un sant dia
i encara no vaig fer prou,
l’endemà en una masia,
no vaig deixar-hi ni un ou.

Reconec que soc golafre,
qui diu no a un bon dinar?
Poc sabia quan menjava
que la gana em va matar.
                           Emma Muriel

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada