Avui el mar, el nostre blau preferit, la immensitat del món que tanta falta ens fa i que tan poc cuidem. El paisatge que ens regala, a les costes i a les seves entranyes, hauria de ser suficient per valorar la seva riquesa i per agrair-li tot el que ens dona.
L’entrada d’avui està dedicada a la classe del Mar de l’escola Les Vinyes, de Sant Cugat Sesgarrigues. A uns alumnes de cinquè que em van convidar a la seva aula per parlar de poesia i de com encarar la creació de relats poètics. Va ser una estona molt agradable. Vaig intentar transmetre’ls la meva estima cap a aquest gènere literari des de ben petita, gràcies al meu avi matern i a alguns dels meus mestres.
DE MARS I OCEANS
Els corrents, com autopistes,
quin bullici, a hora punta!
Barreres amb bones vistes,
quina imatge més profunda.
Ple de bancs no pas per seure,
de jardins que s’han de veure.
Els rocams, com edificis,
quin veïnat, ningú despunta!
Posidònia, fent tapissos,
quina vida, tot ho inunda.
Emma Muriel