Dimecres de Quaresma, toquen bunyols. Crec que són unes postres que amb aquest nom o amb d'altres es fan arreu, arreu del món, quasi m'atreviria a dir! Els bunyols dolços, amb petites diferències d'ingredients segons la seva procedència (no n'hi ha cap d'igual!), són una menja pràctica. Un bunyol i dos i tres te'ls pots menjar a qualsevol lloc. Fins i tot entren sense gana, sobretot si els esperes, com és el meu cas. Sí que en podries fer en altres moments de l'any, però això és com la mona o els turrons, que són el que són per la seva condició d'efímers en el temps i per la gràcia d'esperar-ne l'arribada. No m'imagino menjant bunyols tot l'any a cor que vols. Gaudim doncs d'aquesta Quaresma, amb els bunyols de protagonistes. Que vagi de gust!
han tret les serpentines.
El carnaval s’ha esfumat,
tots tornem a les rutines.
Avui a cal forner
darrera les cortines,
les llaunes faran de plat
d’unes menges de les fines.
Avui a cal forner
entrem tots fent tentines,
per la flaire que, com cap,
embriaga les retines.
Avui a cal forner,
els veïns i veïnes
la Quaresma han engegat
amb bunyols, més que amb sardines.
Les boletes ensucrades,
farcides de crema o vent,
s’enduen les mirades,
avui a cal forner.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada