dimarts, 3 de desembre del 2019

CANELONS, mmmm...

Els que ens agrada menjar, el Nadal el relacionem clarament amb els àpats dels diferents esdeveniments familiars. En aquest cas, un poema dedicat a un plat d'aprofitament, a un plat que per molt clara que tinguem la seva confecció, a cada casa tenen el seu gust i els preferits de la majoria acostumen a ser els que ens fa la iaia. Per sort, els canelons són un plat que no només es fa per Nadal, sinó que són bons acompanyants d'un diumenge, de la Festa Major o d'un dia mandrós comprats a la pollastreria de confiança.


CANELONS 
Sant Esteve, canelons,
un gran encert, bona tria,
de cent generacions,
jo en voldria cada dia.

Grans safates omplen forns,
d’una pasta cargolada,
amb la carn cuita als fogons,
dels rostits d’altra jornada.

Sant Esteve, canelons,
de carn, peix o de verdura,
tradició que ha fet molts tombs,
per això encara perdura.
                             Emma Muriel








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada