Fa més o menys un any, vaig engegar aquest blog, per tal de donar a conèixer els meus poemes i així cedir-los a tothom que li puguin fer servei. Quan vaig començar a fer el recull dels textos que havia anat fent servir al llarg dels meus anys d'ofici, vaig recopilar primer els poemes de Nadal. Mica en mica, n'he anat penjat d'altres temes, quasi sempre relacionats amb l'època de l'any on estava.
Aquests dies, tornaré als meus orígens i penjaré entrades relacionades amb les festes nadalenques. Molts nens i nenes de Catalunya tenen el seu primer contacte amb la poesia amb les cançons que els cantem les famílies (espero que les famílies encara cantin) i també en el moment de recitar el vers de Nadal a dalt de la cadira. La poesia és el joc de les paraules i com a tal, els infants l'acullen i se la fan seva de seguida. Ja ho he comentat altres vegades, però, continuo pensant que es recita poc, que es juga poc.
Així doncs, un poema dolç per tornar a pensar en el vers de Nadal, fem memòria i juguem amb el llenguatge.
Aixeco la manta
ja se que s’hi amaga
només per la olor.
Són xocolatines
de colors brillants,
mossegades dolces
que agraden a tants.
De cacau i sucre
són un gran tresor,
bitllets i monedes
que recorden l’or.
Sardines de llauna
per grans i petits
són de xocolata,
te’n llepes els dits.
Sens dubte els paraigües,
els meus preferits,
perquè els embolcallen
papers divertits.
Acotxo amb la manta
el meu vell tió,
li dono les gràcies,
li faig un petó.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada