Una de les crítiques més
generalitzades de les festes de Nadal és la deriva consumista d’aquestes dates.
Però, qui és el responsable d’això? Les festes en sí mateixes poc tenen a dir.
En canvi, les persones que les anem modelant any rere any, potser sí que hi
podríem posar remei.
Segons el meu punt de vista, crec
que se’ns està anant de les mans això de complaure els infants amb presents dia
sí, dia també. És bonic esperar amb emoció l’esser màgic de torn, però esperar
que passin tots per casa, potser és innecessari i, fins i tot, contraproduent.
Les famílies hauríem de trobar la
mesura per no fer-ne un gra massa. Calen grans regals per partida triple?
Segons la tradició familiar, els records d’infantesa o els costums d’una
cultura concreta, a cada casa calen uns límits i els podem dibuixar bonics:
podem fer entendre al Tió que cagui postres o detallets, fer la carta pel Pare
Noel o pels Reis, demanant-los bons desitjos a uns i alguna joguina als altres,
o a la inversa... O simplement, exposar
clarament als nostres infants qui esperem que passi per casa al llarg dels dies
de Nadal. Ells confien en nosaltres,
siguem clars i el Nadal serà més mesurat i valorat.
El poema d'aquesta entrada és un diàleg entre els tres regaladors més
propers de casa nostra: el Tió, el Pare Noel i els Tres Reis d'Orient. Al
final, després d'unes quantes raons, troben una bona solució per saber on han
d'anar a repartir les seves il·lusions.
QUI EM
PORTARÀ ALGUN REGAL?
No hi ha
qui els entengui,
no es
posen d’acord,
tots hauran
de defensar
el seu
dret a regalar!
Jo que sóc
el vell tió,
regalant
sóc campió.
De la
família, en formo part
sense
sortir-los massa car.
No tens
pas cap raó,
menges com
un tuixó.
Tots t’han
d’alimentar,
si et
volen fer cagar!
 |
| Il·lustració Mònica Pinyol |
La meva
humil opinió
és que tu
ho fas bastant pitjor.
Entres a casa
d’amagat,
com un
lladre entremaliat!
I no sé pas
que és millor,
per continuar
el meu sermó,
Dir Noël o
Santa Claus?
T’ho diré,
si fem les paus!
Sí, deixem
ja de fer el corcó,
perquè
aquests tres si que fan por...
Anem a
veure si entre els dos
escombrem
aquests impostors.
Què és
aquesta mala maror?
Des d’Orient
sentim la remor!
Penseu, no
hi teniu res a fer,
els Reis
Mags guanyem de carrer!
Apreneu bé
la lliçó,
cadascú té
el seu color,
el negre, el
ros o bé el blanc.
Però els
nens anar esperant!
No feu
tant el carrincló,
Pare Noël
i Tió.
Els infants
volen regals
per Nadal
o a finals.
Una cosa
podem fer,
si tots
cinc ho trobem bé.
Deixem la
tria a les mans
de les
famílies dels infants!
Haurem tots
junts de descobrir
quina casa
vol rebre a qui.
Si en una hi
veiem un plat,
el Tió ho
té guanyat.
Xemeneia amb
un mitjó,
en Noël és
vencedor.
Amb
sabates al balcó,
Mags, deixeu
jocs o carbó.
Finalment
ens hem entès,
ja sabem
què està permès.
Només ens queda
esperar
saber qui
ens reclamarà.
Ajudeu-nos
pare i mare
i
expliqueu bé als menuts,
que visita
de tots és rara...
Evitem-los
el disgust!
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada