Unes quantes moltes setmanes abans de Nadal, a les botigues, les associacions, els clubs de futbol, les AMPEs, els esplais, a les escoles apareix la cerimònia de la compra de butlletes de loteria. De vegades, n’anem tan carregats, que les famílies s’intercanvien paperets amb part d’un número i el donatiu de torn, per buidar les matrius que s’han compromès a vendre.
Allò de ha “caigut molt repartit”, moltes vegades deu ser així, perquè
l’esquarterament d’un número de loteria és un fet molt habitual; almenys, la
il·lusió sí que és repartida! A més, la venda serveix per omplir una mica les
arques de qui la reparteix, que això sí que és premi segur.
IL·LUSIÓ
La grossa d’aquest Nadal
ha caigut al meu carrer.
L’alegria és general
pel número de paper.
Tothom està tant content,
ve la televisió,
llavors truca aquell parent,
que no és el que et cau millor.
Cotxe nou, unes vacances,
bons regals, tapar forats...
De gastar mai no te’n canses
amb moneders carregats!
Aixeca’t ja del teu llit,
no veus que t’has adormit!
Digues, què carai somiaves
amb aquestes riallades?
“Llàstima, ho he somiat,
tan bé que havia quedat!”
Emma Muriel
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada