Avui les branques reposen, ahir van tenir un dia mogut. Quan no tinc més remei que anar amunt i avall pel carrer els dies de ventada, és com si em posés dins d'una mena de scape room on, per superar el repte, has d'arribar a lloc sense que cap branca, test, ni embalum indeterminat et vagi parar a la testa. Quina tensió que em genera! Certament, a mi el vent m'esbutlla la vida.
 |
| Photo by Natalie from Pexels |
EL VENT
Jo no sé el seu camí,
d’on ve, ni per on passa
i encara que ho voldria,
no el podria pas seguir.
Sovint el veus venir,
de vegades corre massa,
però encara que ell voldria,
no em farà moure d’aquí.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada