Aquests dies que la tardor sembla que ja es vulgui quedar per aquí, ve de gust trobar-te la paradeta dels castanyers muntada. És un identificador de la fresca i l'olor de les brases ens desperta el caliu dels focs que aviat vindrà de gust encendre.
L'olor de castanyes torrades no canvia i malgrat no faci un temps fred tan rigorós com dècades enrere, comprar-ne una paperina de tant en tant t'alegra els records de quan a l'escola cantàvem el Marrameu.
JA ÉS A LLOC LA CASTANYERA
Al carrer principal s’hi ha posat la castanyera,
té una parada de fusta amb producte de primera:
moniatos i castanyes cuits amb tota destresa,
el punt just de cocció és la seva saviesa.
Unes lletres lluminoses fan d’anunci i reclam,
paperines enfilades guarneixen l’estand.
La llenya, la té endreçada sota el bell mostrador
i el foc rep els clients que agraeixen l’escalfor.
Tots els infants li pregunten on té el seu mocador
i els diu que no en porta que ella sempre té calor.
El que sí que mai no es deixa és el seu gris davantal,
amb butxaques grosses per guardar qualsevol mal.
Al carrer principal la castanyera ens espera,
per vendre els seus productes amb la mirada sincera.
És la cara amable dins carrers sense ulls i freds
que esperem cada tardor com quan érem petitets.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada