Diuen els meteoròlegs que aquests dies la neu farà acte de presència a cotes més baixes que de costum. Per aquí a casa, la neu és sempre una sorpresa d’hivern, per això no deixo d’embadalir-me davant el ball esporàdic de flocs de neu que, amb calma, passen per davant de la finestra de la cuina, transformant el paisatge adormit de les vinyes de davant de casa. Avui, un cop més, la neu protagonista.
FLOC DE NEU
Un cristall delicat voleia,
cau gràcilment i pacient.
Balla el silenci, fred passeja,
es deixa, dòcil, endur pel vent.
Al seu voltant també voleien
cristalls de gel, alegrement.
Puntets brillants tots ells dibuixen,
com els estels fan al firmament.
El cristall jeu al blanc de terra,
pinta el camí, pur, innocent.
Desconeix que el sol espera
mostrar un paisatge ben diferent.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada