Aquesta setmana m’arribava un calendari a casa. M’agraden els calendaris.
No sabria dir ben bé perquè, però la meva dèria per aquests classificadors del
pas del temps podria ser precisament per això, pel fet de considerar-los un
element que ens ajuda a ordenar el nostre dia a dia al llarg de l’any. M’agrada
fer llistes, endreçar, classificar i optimitzar espais... El calendari és el
meu ordenador temporal, deu ser això.
Tornant al calendari, el
mes de gener l’acompanya una imatge d’uns calçots nets, frescos que diuen
cou-me i mengem. Doncs el poema d’avui és per aquests calçots i per tots els
que ens menjarem aquest any. Bon profit i bones calçotades!
CALÇOTADA
Unes cebes allargades,
un bon foc i uns quants amics.
Arriben a les contrades
les festes de sol i abric.
Els calçots socarrimats
tapen la blancor esperada,
per sucar-los amarats
a la salsa salvitxada.
Amb les cares ben enlaire,
com qui veu amb el porró ,
mengem tots la ceba untada
i les taques no ens fan por.
Entre gana i riallades,
torrades i uns talls de carn,
celebrem les calçotades
que per celebrar les fan.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada