En aquest racó de món, el Nadal el relacionem amb el fred. El desembre és un més d'hivern i les cares de fred que fem tot passejant ens ho indiquen. Qui no ha jugat mai a fer de xemeneia ambulant?
Tot seguit, us proposo un poema dedicat a aquest fred, a les galtes irritades i al fum, fum, fum...
FUM, FUM
Si per Nadal surts a passejar,
veuràs tothom ben abrigat.
Si l’hivern no s’ha
capgirat,
el fred sec t’esperes
trobar.
Abrics, bufandes i molts
guants,
bons capells i folres
polars,
llana tova per coll i
mans,
per jerseis i mitjons ben
llargs.
Però n’hi ha que roges es
queixen,
ningú les entén, ni les sent.
Són les galtes que ben
enceses,
pacients i valentes
esperen
la lleu carícia del fum
de les xemeneies de la
gent.
Emma Muriel
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada