L'estiu m'agrada, però la seva calor i el seu sol de migdia l'evito sempre que puc. Quan em toca sortir per força, vaig pescant les ombres que el carrer o el camí em regalen. La millor, per mi, és l'ombra que fan els arbres veterans, perquè se li acostuma a afegir una fresca que aconsegueix quasi un oasi, enmig de l'ofec de les hores on el sol destaca per sobre de tot.
OMBRA VOLGUDA
Recer d’estiu,
testa sonora,
l’arbre somriu,
tothom l’adora.
Brancatge espès,
ell atresora,
el més preuat,
si per mi fora.
Repòs gentil,
que qui l’enyora
porta un barret
de tapadora.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada