Cada any penso el mateix: els ametllers cada vegada floreixen abans. De fet, els hiverns cada vegada són menys hiverns per aquí. La crisi climàtica és una realitat, però també és cert que a la natura tot són cicles. De tota manera, els avis explicaven que els hiverns de la zona eren rigorosos i llargs i aquest cicle no torna. Tan de bo només fossin els cicles... Allò de "Pel febrer, floreix l'ametller" no sé si tornarà mai més. Hem fe canviar la dita.
A la vora de la vinya,
fan guàrdia els vells ametllers.
A l’hivern, amb les branques nues,
de vestir-se, són els primers.
Anuncien la bonança
fent esclatar les poncelles,
llueixen nevats de pètals
de les flors que són més novelles.
Efímer vestit aromàtic,
flors d’ametller delicades,
del vent sou enamorades.
Pètals d’ales juganeres
que torneu a despullar
l’ametller que ja vol brotar.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada