Avui és Nadal. Avui tothom recorda la gent que, en teoria, s'estima. Tots tenim bones paraules per l'entorn proper, però, en general, quan les festes s'acomiaden acostumem a oblidar-nos dels desitjos i promeses que ens volen fer millors. Dura poc l'alegria a casa del pobre. Per mi, el Nadal de cada persona és la quota anual de bones accions i l'objectiu de passar pel món procurant que el teu propòsit de vida sigui oferir-te, ajudar qui ho necessiti o almenys intentar-ho. Enguany, el meu Nadal és també aprendre a entendre per qui val la pena allargar la mà.
Si et tinc al costat,
t’escolto i entenc,
t’accepto i vigilo
que no sigui tard.
Si et tinc al costat,
la vida que passa
es treu la cuirassa,
res queda amagat.
D’això en dic Nadal,
tenir la mà estesa,
ser terra promesa
per si mai et cal.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada