Aquesta primavera fa un temps ben estrany. Hi ha hagut pocs dies de bonança, fa fresqueta i tot! De tota manera, les vinyes van al seu ritme i no esperen la caloreta. Fan bonic quan verdegen.
MAR DE VINYES TENDRES
Camins de primavera verda,
que sense rems puc navegar,
em porteu mar endins a terra,
pintant de tendre el terrossar.
Els pàmpols disfressats d’onada,
dansen tots a ritme del vent,
de dia amen la marinada,
de nit guaiten el firmament.
Els gotims tapats per les ones,
coralls preuats, com perla negra.
Els circells, les ancores fermes,
cap sarment deixen perdre.
Arreu hi pesquen orenetes,
fondegen per buscar aliment.
Els ceps ben quiets, rebost d’insectes,
rocs que no s’endurà el corrent.
Navegant entre les passades,
em sento marinera en terra,
sense barca, danso contrades
pintades a dreta i esquerra.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada