Sempre ve Nadal...

Avui, vigília de Nadal, vull acabar l'any d'entrades nadalenques, fent un petit homenatge als meus record d'infància relacionats amb el vers a dalt de la cadira. Jo anava a escola a una escola cristiana, on el Nadal era la gran festa de l'any, al marge de la festa de la patrona, que també tenia el seu protagonisme especial.

Segurament l'escola ha tingut molt a veure amb la meva estimació per aquesta festa entranyable. Malgrat no sóc devota de cap confessió religiosa, considero que el Nadal ja és una festa que va molt més enllà del fet religiós. Tothom té el seu Nadal, tothom hauria de tenir motius per celebrar: l'arribada de l'hivern, els retrobaments, el canvi d'any... 

Tornant a la meva escola i als meus records, aquesta entrada deixa constància d'un poema que no he fet jo, però que segurament em va marcar d'alguna manera per estimar la poesia i per valorar la importància de dir el vers dalt de la cadira. Em sap greu però, que a la postaleta de P4 no hi sigui l'autor o l'autora, no diu qui el va escriure, no està signat. M'agradaria pensar que la senyoreta Pilar, així l'anomenàvem, va cosir-lo, com faig jo ara amb els poemes que escric, perquè els seus menuts se l'aprenguessin. Un vers fet a mida! Si ens el vam aprendre! Après i ben après, fins a tenir-lo brodat al cor, sinó... després de més de trenta anys, qui recordaria un text dels molts que a l'escola ens feien llegir i aprendre? 

En el cas que la meva mestra el vagi manllevar d'un autor concret i algú que passi per aquesta capseta conegui qui el va escriure, que m'ho faci saber! M'agradarà conèixer qui és el responsable d'aquestes paraules d'un Nadal tradicional i amorós. 

NADAL

A vegades faig puntetes,

per a poder ser més gran.

Més avui, vull ser petiteta,

petiteta com Déu Infant.

¿Sabeu el què li pidolo?

Doncs l'alegria i la pau,

i per a tots aquells que estimo,

SANTES FESTES DE NADAL.

                                                                 Autor desconegut

Així de senzill i de tendre, l'any 1981 els meus companys d'escola i jo mateixa segur que vam deixar bocabadades les nostres famílies recitant aquesta joieta plena de dolçor.

QUE TINGUEM UNES BONES FESTES! I UN NOU ANY PLE DE PARAULES DIBUIXADES, COSIDES I IMAGINADES QUE ENS FACIN CONVERSAR, SOMIAR I APRENDRE! AL 2019, TORNARÉ A OBRIR LA CAPSETA PERQUÈ ELS MEUS PETITS POEMES VOLIN BEN ENLLÀ... SALUT!