Aquest estiu no és dels més generosos pel que fa les tempestes. En un dia de bon sol, quan de cop s'acosta una negror de cel i fa aquella calor enganxosa, ja pots comptar que la situació et portarà, amb sort, una estona de soroll i mullena.
També, en aquest procés de l'abans i el després tens molts números de caçar una imatge potent: l'arc iris. El sol i la pluja ens el regalen. Ens mostren un tros més dels tresors que tenim a l'abast quan connectem amb la natura. L'arc de Sant Martí, d'alguna manera, també ens forma. Quan es deixa veure ens diu: atenció! El vostre entorn és ple de colors, és meravellós, però si no hi pareu atenció, desapareixerà. Així doncs, fem cas a l'arc de Sant Martí, mirem més enllà del nostre nas i valorem el paisatge que ens ajuda a sobreviure. No deixem que es desdibuixi!
L’ARC DE SANT MARTÍ
 |
| Photo by Brett Sayles from Pexels |
En el cel hi ha un camí
que està ben amagat
i només vol sortir
si el terra està mullat.
Quan fa poc que ha plogut
i el sol ja treu el cap,
apareix tot poruc
i no el veus si has badat.
Jo voldria fer el camí,
enfilant-me al meu terrat,
per després acolorir
on els peus m’hagin portat.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada