Aquesta setmana, la calor de canícula promet. Fa massa dies que no cau ni una trista gota dels núvols que de tant en tant passen per sobre nostre. De vegades, sembla que passin de llarg expresament, al poble del costat deixen anar un bon raig, sense fer mal, i a casa no se sent per enlloc la festa de l'aigua picant a les teulades i cansa, a mi em cansa. Aquell raig d'estiu que cau amb ganes, amb les mateixes que el rebem plantes i persones, no arriba i cal, a mi em cal.
TEMPESTA D’ESTIU
Llamp,
tro,
raig.
Fresc,
bo,
boig.
Sol
xop,
goig.
Reg
fet
veig.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada