La natura, per Nadal, també es mereix algun regal! De fet, cada dia de l’any hauríem d’obsequiar la natura: gaudint-la sense que es noti, cuidant-la perquè ella ens cuida i respectant cada racó de vida. L’entorn ens regala a nosaltres, per tant hem correspondre sempre.
Si he de pensar en un regal pels boscos, camps i jardins que sigui del tot encertat és una nevada ben ufanosa, un mantell humit que poc a poc la xopa i li garanteix vida. El problema és que aquest regal no li podem oferir. Ha de ser una mena d’autoregal, un d’aquells de val de compra que te’l gastes com i quan vols. A mi m’agradaria que fos un regal més sovintejat, perquè per aquí l’entorn del meu poble, el vestit blanc del paisatge és car de veure. I quan passa, el regal és per la natura, però de retruc també ho és per les nostres mirades.
REGAL DE NADAL
El fred de l’hivern
regala al desembre
una manta enlairada,
grisa i ben planxada.
La manta enlairada
regala al paisatge
una pols estrellada,
blanca i ben formada.
La pols estrellada
regala al meu poble
una imatge anyorada:
matí de nevada.
Emma Muriel
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada