He de reconèixer que el Carnaval no és sant de la meva devoció, però si es tracta de celebrar, ho intento fer sense que es noti massa el meu desgrat. En aquest cas, em poso la màscara adequada. De tota manera, entenc que en determinats llocs es visqui amb fervor la tradició que l'acompanya. Les tradicions culinàries que ens aporta el Carnestoltes, i de fet totes les festes del calendari, sí que les valoro i confio que no es perdin. Les festes de l'any estan estretament lligades als aliments de temporada. Són una bona manera de conèixer què mengem i per què precisament ho fem en un moment determinat. No ens quedem amb les disfresses i la gresca, busquem els orígens i mirem d'entendre el per què del Carnaval, en aquest cas. De moment, si som fidels a la festa, engeguem el Dijous Gras i deixem que les bogeries de la setmana ens canviïn la rutina, ara més que mai.
Un dijous determinat,
amb olor de bogeria,
botifarra d’ou al plat
i disbauxa tot el dia.
Llardons per la coca,
merenga torrada,
tot cap a la boca,
greix i sucre a la vegada.
tot de gent amuntegada,
fan de súbdits del magnat,
la setmana està engegada.
Dijous Gras és aquí,
es prohibeix tota cabòria
i ben just es pot dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada