Cap a finals de desembre, a moltes cases catalanes un vell amic arriba per quedar-s'hi uns dies. És un tronc, de vegades amb cara i de vegades inhert. Sempre, sempre, menja i vol escalfor. Arriba un dia que, per celebrar que som en una època important de l'any, en un pas entre terres, en un aquí i allà, ell, si fem el ritual íntim i únic de cada famíla, caga regals i fabrica somnis. Perquè això sigui possible, cal tenir el bastó adequat per cantar i picar, així sota la manta passen coses meravelloses.
divendres, 23 de desembre del 2022
Per fer cagar el Tió
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Aquest estiu no és dels més generosos pel que fa les tempestes. En un dia de bon sol, quan de cop s'acosta una negror de cel i fa aquel...
-
Sóc l'Emma, mare de bessons i mestra d'educació infantil. Enceto aquest blog amb il·lusió i fent cas a bones veus que em suggerien ...
-
L’estiu cueja i, com ell, la majoria de festes majors s’han acomiadat fins l’any que ve. La festa major és per molts moment de retrobaments...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada