Que no em digui ningú que això del canvi climàtic és un invent d’uns quants! Ja fa alguns cursos que vivim un inici d’escola estiuenc, on més que pensar en bolets i castanyes, tenim presents les pales a la sorra i els gelats a mitja tarda. Fa calor i les fulles cauen ja seques, fartes d’esperar el pas del temps plàcid.
La tardor ha canviat. La tardor està ocupada per temperatures que no ens deixen avançar l’any com toca. A la tardor ha de ploure, fresquejar. El sol ha d’anar minvant, dia a dia, per oferir-nos aquell temps que acompanya la màgia del canvi de colors de la natura: dibuix de marrons, grocs, taronges i vermells. Aquesta calidesa és l’única que està permesa quan la tardor fa dies que es passeja per aquí.
CALOR DE TARDOR
La tardor ja és ben entrada,
el raïm ja està collit,
els ocells ja han fet volada
i passeja algun mosquit.
Pel meu llit no he tret la manta,
només dormo amb un llençol,
les jaquetes a l’armari
esperen que marxi el sol.
Els bolets no tenen pressa,
la pluja no vol venir,
les fulles cauen ja seques,
doncs no poden envellir.
Tot plegat és un desastre,
la calor no vol marxar,
cal que vingui la fresqueta
que no acabava d’arribar.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada