dijous, 3 d’octubre del 2019

EL MEU POBLE

Les persones tenim tendència a agrupar-nos, com la majoria d'essers vius. Els pobles són aliats perfectes de la recerca de companyia, són escuts de la por a la soledat, però alhora ells mateixos emmascaren situacions que passen desaparcebudes per la majoria dels seus habitants. Ja no són tant amables. La complicitat del veinatge és quasi història, les portes obertes amb l' "a Maria" i la relació d'amistat, o familiar, amb les persones que viuen a la porta del costat, quasi es pot considerar una rara avis.


Per tant, tothom que viu en un poble o carrer on els vespres d'estiu encara són quedades de cadires a la fresca, on els infants poden anar sols amunt i avall i on tothom s'ajuda i es respecte té la sort de tenir un tresor que cal conservar.



EL MEU POBLE PREFERIT
Jo visc en un poble
ni gran, ni petit.
Té la mida justa
per ser el més eixerit.

Les cases el dibuixen,
el pinten de colors
i les places li regalen
jocs, rialles i amors.

Jo visc en un poble
ni gran, ni petit.
Té la mida justa
per ser el meu preferit.
                              Emma Muriel

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada