Aquests dies hi ha molt de moviment pels camins i carreteres de prop de casa. Les vinyes estan al punt. Tractors i màquines de collir raïms trafiquegen sense descans. Enyoro una mica la verema de quan jo era petita, sobretot pel que fa els sorolls de les feines de la collita. A casa dels avis, collir raïms significava: xerrades, tractors entre passades, tisores de podar fent la feina precisa, els calderos curulls buidant-se al remolc i el xof xof de peus fent lloc per apurar els viatges al celler. Sons agradables, sorolls que no distorsionaven gaire la vida a la vinya. Segur que la natura no es sentia gaire envaïda.
Ara, les grans màquines de collir, sorolloses i extravagants, s’obren pas entre els ceps, informant a tot el veïnat, nit i dia, que fan la feina ràpid i deixant una petjada profunda a les pobres plantes, que després del seu sacseig resten mig marejades i gairebé despullades abans d'hora. Els temps canvien, però els canvis no sempre són el millor per l’entorn natural, ni per les nostres orelles...
VINYES PLENES
Quan arriba la verema,
a les vinyes hi ha sarau,
moviment de tota mena
que al setembre tant li escau.
Macabeu i parellada,
xarel·lo per fer bon vi,
la vinya, en vas o emparrada,
té el raïm per oferir.
Els tractors, com formiguetes,
porten els remolcs ben nets,
per omplir-los de perletes
dolces com caramelets.
Pels pagesos i pageses,
al final de la calor
les festes no estan permeses,
ja es faran a la tardor.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada